D'ací a res comencem a contar-vos cosetes sobre el que està per vindre, però per a acabar d'acomiadar del tot el 2022 us deixem ací un recopilatori dels llibres més venuts.Veieu el primer? Doncs venen cosetes...
La Mathilde és una dona encantadora d’avançada edat, que sempre va acompanyada d’un gos dàlmata. Ningú no diria que és una assassina a sou implacable, capaç de matar sense remordiments i sense deixar rastre. Però ho és. Una professional del crim que, malauradament i contra tot pronòstic, va perdent el cap a poc a poc i acabarà cometent massa errors.
Gràcies a un joc subtil de veus narratives, que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida d’en Xavi, des de la seua infantesa a Manacor fins a la seua relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tota hora. Sobretot és una obra sobre com les drogues afecten la vida de les persones i trastoquen les seues trajectòries vitals, sense cap excés de dramatisme, però amb una concepció molt intensa de la força del destí.
Amb l'horitzó de muntanyes mullades i enfosquides pel ruixat d'unes nuvolades grises, Àngels torna a Ondara després de més de mitja vida a la capital del Túria. És infermera i ha estat lluitant al peu del canó durant tota la pandèmia. Però ara es troba a les portes de la jubilació i ha decidit retornar al seu poble natal. El coronavirus, a més de situacions límit, li ha deixat la pitjor de les seqüeles: la pèrdua d’un ésser estimat.
Són tants els ravals del Raval… Així ho veu Mar Church –abans Mar Coll i Borràs– quan torna a Barcelona al cap de mitja vida a Londres. El seu marit, Paul, es recupera d’una malaltia i es volen vendre el pis familiar del carrer Hospital per comprar-se una casa a Anglaterra. Mentre recorre el barri, evoca el passat familiar: la guerra civil i la repressió, la joventut i les reivindicacions democràtiques, els primers amors, la universitat, el treball com a ginecòloga a Londres, el matrimoni… Però alhora es retroba amb antigues amistats i coneix noves persones que la fan mirar cap el futur.
Poc abans de l’esclat de la pandèmia de 2020, la protagonista d’aquesta novel·la trenca amb la seva parella. Després del llarg confinament, descobreix els passeigs per l’horta, on coincideix amb un home que també hi passa el temps. L’exuberància dels camps, la plenitud dels tarongers, l’olor de terra humida i la remor de les sèquies estimula una relació en què fan realitat les seves fantasies sexuals. Però aquest no serà l’únic descobriment de la protagonista, que obrirà les portes dels racons més íntims de la seva sexualitat. Després d’un període de tancaments successius, es revelaran possibilitats amagades que l’ajudaran a reconéixer i recórrer el seu espai més personal. Perquè aquesta història és, a més, un clam, un crit necessari, cap a la reivindicació del plaer femení.
Una nit de tempesta, un home rellegeix Pinotxo davant de la llar de foc. L’electricitat se n’ha anat i, de sobte, el protagonista sent la presència del fill que no va tenir mai. Se li apareix adult, però el reconeix i li parla com si fos real. I, així, desfilen a poc a poc els records de la seva vida: Nàpols, la infantesa, les relacions sentimentals, la paternitat, la passió pels llibres… En un punt, aquell fill perdut, aquell interlocutor impossible, pren la paraula, com una mena de mirall, en el límit entre el deliri i la conversa.
Els morts de la nostra vida no és una novel·la pròpiament dita, sinó que es tracta d’un recull de 23 contes que ens ofereix una miscel·lània poètica del paradís perdut de l’autor, de la mà de les esperances i les frustracions dels morts de la seua vida. Sobre l’entramat d’un món que sentim pròxim i llunyà al mateix temps, Olivares ordeix un grapat d’històries aparentment fragmentàries, però que es complementen per a proporcionar-nos una perspectiva original i redona del món rural, un tapís ple de tendresa i de duresa, d’ironia i d’estima.