Pierre Lemaitre s’acomiada de la novel·la negra amb «La gran serp»

Bromera tradueix  per a la col·lecció L’Eclèctica La gran serp, la novel·la amb què  Pierre Lemaitre s’acomiada del gènere negre. Al cap de més de 35 anys, l’autor francés trau  del fons del calaix la primera novel·la policíaca que va escriure, l’any 1985, però no publicada mai. Una obra inèdita que marca l’inici i el final de l’escriptor en l’àmbit de la novel·la negra, i en què ja estan  presents el to irònic, l’estructura brillant i el característic  aroma de crítica social dels seus llibres.

La gran serp parla sobre Mathilde, una dona encantadora d’avançada edat que sempre va acompanyada d’un gos dàlmata. Però l’aparença d’aquesta senyora enganya, perquè darrere del seu aspecte afable s’amaga una assassina a sou implacable, capaç de matar sense remordiments i sense deixar rastre. Una professional del crim que, malauradament i contra tot pronòstic, va perdent el cap a poc a poc i acabarà cometent massa errors. 

En declaracions a diversos mitjans, Lemaitre ha assenyalat que no escriurà més novel·la negra. No obstant això, assenyala que la seua relació amb els assumptes criminals no ha acabat. El que no farà, explica, serà més novel·les amb policies i investigadors i una trama en la qual calga revelar qui ha comés un crim.

Pierre Lemaitre (París, 1951) ha consolidat una trajectòria literària brillant amb un èxit excepcional de crítica i públic. Així, amb Ens veurem allà dalt, va obtindre  el Premi Goncourt, la distinció més elevada de les lletres franceses. Convertida en un fenomen social i literari, l’obra va significar un punt d’inflexió en la seua carrera. L’èxit i la vàlua de l’autor s’han confirmat amb la creació de Camille Verhœven, l’inoblidable protagonista de la sèrie homònima formada pels títols Irène, Alex, Rosy & John i Camille. La tetralogia Verhœven ha sigut distingida amb premis com el Cognac o el CWA Internacional Crime Dagger a la millor novel·la estrangera. A Bromera també ha publicat Tres dies i una vida, Recursos inhumans i Vestit de núvia, amb una excel·lent acollida per part de crítica i públic, i Els colors de l’incendi.