La bèstia del cor

Herta Müller (Nitchidorf, Romania, 1953) forma part de la minoria suàbia descendent d’alemanys que viu a Romania. Va estudiar filologia germànica i romanesa a la Universitat de Timisoara i, pel seu paper en defensa dels drets d’aquesta minoria, es va veure obligada a exiliar-se a Berlín, on viu des del 1987. Membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura i autora de més d’una vintena de llibres entre novel·les, poesia i assaig, traduïts a nombroses llengües, ha estat guardonada amb alguns dels premis més importants d’Alemanya, com ara el Kleist, el Würth, l’Aspekte i el Joseph Breitbach, als quals cal sumar la darrera distinció que ha rebut: el Premi Nobel de Literatura.

La literatura d’aquesta autora està impregnada de vivències personals, com ella mateixa ha explicat: «Tot el que he escrit està relacionat amb el que em va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura». La seua prosa ha estat descrita com combativa, per ser una de les últimes veus que demana justícia per als desemparats i oblidats per la Història, en defensa de les minories i contra els totalitarismes, dura, lúcida i mordaç, amb fortes dosis de lirisme. Els relats esdevenen històries inquietants sobre l’anul·lació psíquica del dissident, però també imatges d’una enorme densitat poètica i d’una gran sensualitat. Per a Müller, «el llenguatge no existeix, sorgeix a través del text, de l’intent de dissoldre les meues vivències i recompondre-les d’una manera completament diferent. Solament així apareix la possibilitat d’acostar-se a la realitat».

Premi Nobel de Literatura 2009

L’escriptora Herta Müller va ser la gran sorpresa dels Nobel del 2009 per ser una autora desconeguda per al gran públic fins aquell moment. L’acadèmia sueca atorgava el Premi Nobel a l’autora germanoromanesa, la dotzena dona a rebre el guardó, perquè les seues novel·les «dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa». Müller confessava la seua sorpresa ja que, tot i que el seu nom sonava com a candidat a rebre el guardó el dia abans de la concessió, l’any 2009 semblava improbable perquè «tot el món celebra el 20é aniversari de la caiguda del Mur i jo vaig contant una història de deportacions», amb referència a Tot el que tinc, ho duc al damunt. Precisament el jurat va valorar en el veredicte el destí de les minories alemanyes als països del centre d’Europa que protagonitzen les seues obres. Tot i la grandesa d’aquest reconeixement literari, Müller ha afirmat que «és bonic, però no em canviarà. La meua necessitat interna és escriure, la resta és afegit».