Presentem a Alcoi el Premi de Teatre Pep Cortés i el Premi de Novel·la Isabel-Clara Simó

El proper divendres, 2 de desembre, a les 19 hores, Sebastià Carratalà i David Sánchez Pacheco presenten al Centre Cultural Mario Silvestre d'Alcoi les seues noves obres.

La persistència dels roures és la novel·la amb que Carratalà ha guanyat el Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó. Una història sobre una nissaga de l’alta burgesia valenciana, la seua lluita incansable per mantindre el prestigi i dels canvis que experimentarà quan una dona agafe les regnes del negoci familiar per primera vegada.

Alfredo Roure, banquer i home de negocis implacable, se sent vell i malalt. La perspectiva del final es converteix en una tragèdia per a algú que ha dedicat la vida a fer prosperar els negocis familiars a qualsevol preu. Però si alguna cosa caracteritza la nissaga és la seua resistència, la seua naturalesa persistent, pròpia d’un arbre sòlid i antic. Des de fa segles mantenen la seua posició, a pesar de les guerres, els canvis polítics o els problemes personals. I així serà en el futur, quan encara sota els efectes de la crisi econòmica de 2008, Susan, la filla d’Alfredo, agafe les regnes per a mantindre ben alt el nom, el poder i la influència dels Roure.

Amb La pedregada, David Sánchez Pacheco ha guanyat el Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre Pep Cortés. Es tracta d’una Una obra sobre identitats de gènere en una societat que intenta adaptar-se a la mirada de la diversitat.

El que sembla un sopar normal, amb tot el que té d’absurd aquesta paraula, esdevé l’antesala d’una confessió humana, vital, capaç de tancar una porta d’un cop, per sempre, però, tancar portes implica obrir-ne de noves: d’històries antigues i que encara estan per escriure, de gàbies buides, de novel·les no començades, d’espelmes que es bufen.

És l’aniversari i últim dia de la vida d’Oriol tal com l’ha viscuda. El seu pare, la seua mare i el seu amic de l’institut són convidats a un sopar on res és el que sembla, on el temps és un amfitrió més, on el temps és més que temps, on milers de preguntes busquen respostes sense un èxit aparent. 

Només les preguntes es respondran amb els sentits de qui segueix la història, amb els dubtes de qui mai no ha patit per amor, amb el desig d’una nova vida que comença, amb un secret que mai hauria d’haver estat secret, amb un alé de vida que humanitza, amb l’ambigüitat de la tempesta que fa vomitar les veritats d’un món vist a través de les ulleres d’un pare, d’una mare, d’un amic i de la Llibertat.