Torna Josep Franco amb La frontera, novel·la amb què ha guanyat el Premi Isabel de Villena de Narrativa de l’Ajuntament de València. La frontera és una novel·la que parla sobre l’etapa fundacional del Regne de València i consolida encara més Franco com un dels mestres de la narrativa històrica actual.
En el segle XIII, la frontera de la Corona d’Aragó s’estenia cap al sud i el Regne de València es convertia en una realitat incipient. Gràcies al relat del traductor Josep de Sant Pere, coneixerem la història de Mateu de Bel, testimoni d’aquell moment fundacional.
Mateu Bel no és un personatge real, però segons explica Franco, sí que recull característiques de moltíssims personatges de l’època en què s’ambienta la novel·la, la València del segle XII. No obstant això, els escenaris on transcorre l’acció sí que existeixen.
Des de Morella, Mateu de Bel recorrerà bona part del nou regne. Després d’una temporada al monestir de Benifassà, es traslladarà a Sant Mateu i Peníscola, fins que s’instal·larà a València. Allí, es convertirà en ajudant del metge morisc Jucef Bonsenyor, assistent de la noblesa, i estudiarà lleis fins a esdevindre un dels lletrats més prestigiosos de la ciutat.
A poc a poc, ens adonem que la frontera no és tan sols un límit físic. La frontera és també la línia que divideix les religions, les llengües, les classes socials i fins i tot els afectes. I és en aquest punt, on Josep Franco desplega la seua habilitat narrativa, mereixedora del Premi Isabel de Villena de Narrativa.