0 No hi ha productes
Arriben a les llibreries les obres guanyadores dels Premis València i València Nova 2020
Somnis de Valparaíso, La taxidermista d’emocions, Adonisíada i després i Rondalles i altres veritats ja estan a l’abast dels lectors i lectores
Les quatre obres guardonades als Premis València i València Nova 2020, publicades per Edicions Bromera, ja han arribat a les llibreries i estan a l’abast dels lectors i lectores. Es tracta de Somnis de Valparaíso, de Jaume Benavente (Premi València de Narrativa), La taxidermista d’emocions, de Mariló Àlvarez (Premi València Nova de Narrativa), Adonisíada i després, d’Ismael Carretero (Premi València de Poesia) i Rondalles i altres veritats, de Laia Fontana (Premi València Nova de Poesia).
Els quatre títols es donaran a conéixer al públic el pròxim 18 de desembre, a partir de les 11.30 h, durant el transcurs de la gala de lliurament dels guardons al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM). A més a més, properament tindran lloc diverses presentacions presencials –sempre que la situació sanitària ho permeta– i virtuals amb la presència dels autors i autores de les obres guardonades.
Somnis de Valparaíso, de Jaume Benavente, ens trasllada als carrers de Valparaíso, on trobem Enrique Giralt, xilé d’origen català. Pel mateix paisatge, com en un mosaic, discorre la vida d’altres personatges: Carlota Faber-Lenz, Isaac Lynch, Edna Valdés, Ramón Ortiz… A poc a poc, el mosaic esdevé una teranyina. I ens adonem que la veritable protagonista del relat serà la ciutat que atrapa els seus habitants i que en condensa –i potser condemna– els somnis. Es tracta, doncs, d’una obra amb gran ambició literària i de dimensió universal.
Jaume Benavente (Barcelona, 1958) va passar la seua primera infantesa al Brasil. Llicenciat en Belles Arts i amb estudis de guionista, ha fet de dibuixant, auxiliar de biblioteca, administratiu i conservador de museus, entre altres oficis. Autor d'una vintena d'obres, algunes de les quals han estat traduïdes a l'espanyol i a l'italià, ha escrit poesia, narrativa breu, novel·la juvenil, narrativa de viatges i, sobretot, novel·les. Al grup Bromera ha publicat també L’home que llegia Miquel Strogoff (2018).
D’altra banda, La taxidermista d’emocions, de Mariló Àlvarez, ens presenta la història d’Elisa, una jove biòloga que viu a cavall entre València i Londres, perseguida a la capital del Tàmesi pels mateixos problemes i inseguretats que l’angoixaven a la seua terra natal i dels quals és incapaç de desempallegar-se. De fons, el record del seu iaio, qui li ensenyà l’ofici de la taxidèrmia com a exercici professional, però també com a gest de preservació i respecte.
Mariló Àlvarez Sanchis (València, 1987) és llicenciada en Periodisme per la Universitat de València, a més d’una gran aficionada a l’escriptura i la il·lustració. Dins de la narrativa, ha conreat sobretot la literatura juvenil, centrant-se en les històries de ciència-ficció i terror. També ha publicat diversos relats i il·lustracions en diferents revistes, diaris i suplements culturals. A Bromera ha publicat també La primera onada i A la ciutat no es veuen les estreles.
Pel que fa a la poesia, Ismael Carretero presenta Adonisíada i després, un cant a la ciutat de València i a alguns dels seus poetes més emblemàtics. Així, el poemari té una enorme força per a ser dit en veu alta, amb ressonàncies d’Estellés i Lorca, entre altres.
Ismael Carretero (Rafelbunyol) va iniciar la seua trajectòria formativa i professional al Centre Teatral Escalante, des d’on es va dedicar a treballar amb diverses companyies teatrals valencianes. Compagina el seu treball com a actor amb el de guionista i dramaturg. La poesia ha sigut sempre una disciplina que ha treballat paral·lelament a totes les seues activitats artístiques.
Per últim, Rondalles i altres veritats, de Laia Fontana, és una obra que destaca pel seu afany de recuperar la tradició cultural i literària popular més nostra, amb versos curts que fan la lectura de l’obra àgil i li donen un estil literari que s’aproxima molt al món de les cançons.
Laia Fontana (Alzira, 1986) és doctora en Biologia per la Universitat de València i professora de cicles de formació professional de la branca sanitària. Ha participat en nombrosos recitals de poesia, ha publicat relats breus en periòdics digitals i ha col·laborat en diversos llibrets de falla. A més, juntament amb la cantant Mara Aranda, és autora de la lletra de la cançó Senyoreta (inspirada en un poema inèdit de la mateixa Laia).
