Miquel Àngel Vidal i Imma López, guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 2019

El mètode de composició, de Miquel Àngel Vidal,i Veus, d’Imma López, han sigut lesobres guardonades en les categories de narrativa i poesia dels XXXV Premis Literaris Ciutat de Xàtiva. L’acte de lliurament de premis va tindre lloc ahir a les 20 h a l’Espai Cultural de Sant Domènec. Un any més, Bromera serà el segell que acollirà la publicació d’ambdues obres al seu catàleg dins de les col·leccions «L’Eclèctica» i «Bromera Poesia», respectivament.

El mètode de composició és un conjunt de deu narracions amb una estructura molt definida: la primera part consta de cinc contes sobre escriptors i el procés de l’escriptura i té una simetria, formal o temàtica, amb la segona part, d’altres cinc contes sobre personatges sacsejats per la vida i les adversitats. Com si fossin dues cares d’una moneda. Hi ha una recerca d’originalitat tant en la veu narrativa com en els aspectes temàtics. Les històries, molt elaborades estilísticament i amb desenllaços ambigus, tracten sobre personatges peculiars: l’únic habitant d’una illa, un erudit lul·lista misantrop, un presidiari a la penitenciària de la fi del món, un escriptor de contes pornogràfics... També apareixen, de rerefons, elements mitològics o referents literaris que col·laboren en el caire unitari de l’aplec.

Miquel Àngel Vidal (Binissalem, Mallorca) és llicenciat en Filologia Hispànica i doctor en Filologia Catalana per la UIB. Ha publicat les novel·les El batec de la fosca (2001), Encara que sents com creix la nit (2005), El jardí de les Hespèrides (2008) -traduïda a l'anglès com The Garden of the Golden Apples-, i La ciutat de les ànimes (2016), entre altres, a més de reculls de relats com Distàncies curtes (2003) o Jardí de gel (2010). També ha conreat el teatre, amb obres El conyac de Voltaire (2004) o Tebes (2019). També ha fet edicions crítiques i ha publicat nombrosos articles i estudis literaris. Ha escrit guions per a la televisió i és col·laborador en diaris i revistes. La seua obra ha rebut guardons com el Premi Ciutat de Palma de Novel·la i el Premi de Teatre Palanca i Roca. A més a més, a Bromera ha publicat també L’escriptora de bestsellers i La nit de glòria d'AM.

D’altra banda, Veus és un poemari dividit en dues parts principals: «Veus d’aigua» i «Veus de fum», així com un apartat breu anomenat «Trilogia del matrimoni». La primera part, la més extensa, presenta un ventall de veus de dones: pintores, escriptores, fotògrafes, artistes que després d’haver estat oblidades, recloses a les seues cambres interiors surten a la llum. Representen l’alteritat, són les veus de les altres… Veus fluïdes, líquides com l’aigua, fràgils i poderoses. A la segona part, les veus de fum són les dels camps de concentració que han estat transformades en pura matèria volàtil, i que ara romanen en els objectes dels museus de l’horror.

Imma López (Llanera de Ranes, 1962) és llicenciada en Filologia Catalana i professora de llengua i literatura universal a València. A més a més, imparteix el taller de poesia de la Universitat Politècnica de València. Els seus poemaris han estat inclosos en diverses antologies com Mare Omnium o Teresa, para siempre. Santuari, Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi és el seu primer llibre en solitari. La seua trajectòria continua amb Text-ures, Premi Vila de Benissa. La seua obra ha estat guardonada també amb el Premi Teodor Llorente de Poesia. Amb Veus ha obtingut el Premi Ibn Hazm de Poesia.

Cal afegir que el Premi d’Assaig Carlos Sarthou ha recaigut en Vicente Gabriel Pascual per l’obra El convent de Sant Francesc de Xàtiva. Arquitectura, patrimoni i societat.