Les novel·les de Vicent Usó i Isabel-Clara Simó protagonitzen el Sant Jordi de Bromera

Aquest matí,el restaurant Semproniana ha acollit la roda de premsa de Bromera per a presentar les novetats literàries més importants d’aquesta primavera. El director literari de l’editorial, Gonçal López-Pampló, ha explicat que l’ediciópòstumad’El teu gust, la darrera novel·la d’Isabel-Clara Simó, ha representat un repte humà i professional per a l’editorial.

«Isabel-Clara Simó em va confiar el manuscrit de l’obra l’estiu de 2019. Era la seua darrera novel·la i feia temps que hi treballava. No sé en quin moment ho devia assumir, però és evident que El teu gust s’havia convertit en un adeu. [...] Li vaig expressar uns quants dubtes sobre el temps de la història, cosa que ens va dur a un debat intens i a la reescriptura d’uns quants fragments. No coincidíem en tot, ni de bon tros. Per això, vam discutir, com discuteixen sovint els personatges de la novel·la, contrastant punts de vista, lluitant amb les paraules i les idees, amb afecte i diversió. A pesar del teló de fons de la malaltia, ens ho passàrem bé», explica López-Pampló.

La novel·la és un relat sobre l’amor, el sexe, l’art, la cultura i, en definitiva, sobre les passions que mouen les persones. Durant l’acte s’han repartit als assistents, en exclusiva, les galerades d’aquesta obraen la qual, amb el seu estil inconfusible, l’autora obri de bat a bat les portes del seu món literari.

Hi han assistit també els escriptors Vicent Usó i Anna Maria Villalonga. Usó ha presentat No sabràs el teu nom, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Amb aquesta obra, l’autor indaga sobre la identitat individual i col·lectiva, alhora que recorre el camí que va del testimoni a la ficció per abordar literàriament un dels temes més dolorosos de la nostra memòria recent: el robatori organitzat de criatures acabades de nàixer.

L’autor apunta que les dones van ser les principals víctimes d’aquell robatori: «Moltes van eixir de les clíniques amb la sensació que els havien mentit i el seu fill no havia mort. Però no tenien testimonis que corroboraren la seua versió i ni tan sols els seus familiars les van creure: com podien pensar que les monges els havien furtat un fill? Algunes van viure prou per a poder expressar, quan tot va eixir a la llum, allò que havien callat durant tant de temps i, fins i tot, denunciar-ho. Unes poques, fins i tot, van arribar a conéixer els seus fills, encara que ningú els poguera tornar tot el temps de convivència que els havien furtat. Però altres van morir amb la pena intacta de no poder dir als seus fills que no els havien abandonat».

D’altra banda, Villalonga ha presentat Els dits dels arbres, un joc metaliterari que combina la dolçor amb una acidesa que ens fa estremir i que fa visible la malaltia mental sense complexos i amb un toc irònic.

Anna Maria Villalonga explica així les conclusions que li agradaria que els lectors extragueren de la novel·la: «En primer lloc, aquesta novel·la ha de servir per posar-nos un mirall davant els ulls, davant la nostra pròpia fragilitat. Tots podem convertir-nos en la Irene; estem exposats a patir embats com aquests. En segon lloc, m’agradaria que reflexionessin al voltant de la sublimació dels problemes a través del fet creatiu. M’agradaria incidir en la idea que la cultura, l’art, la literatura és una de les poques coses que pot ajudar-nos a tirar endavant. I finalment, aquesta novel·la és una lluita contra els prejudicis: en aquesta societat tots estem carregats de prejudicis, i l’única manera de lluitar contra aquests prejudicis innats és ser-ne conscients».

Cal afegir que l’editorial manté el seu compromís amb les traduccions d’autors internacionals de prestigi. Així, Bromea ha presentat també el darrertítol d’Hervé Le Corre, un escriptor que es postula com un nou mestre de la novel·la negra, a l’estil de Pierre Lemaitre. L’autor de Gossos i llops ens sorprén amb Sota les flames, un relat fosc i angoixant que retrata els darrers dies de la Comuna de París.