0 No hi ha productes
En terres baixes
Els relats que configuren aquesta obra recullen la memòria del sofriment del poble romanès sota el despotisme d’un dels dictadors més cruels d’Europa de l’Est: Ceausescu. La vida diària del poble suabi, maltractat en època de fam i pobresa, és retratada a partir de la mirada plena de lirisme d’un infant que ens acosta, amb innocència, l’odi, la repressió, la intolerància i l’immobilisme que condicionen fins i tot les accions quotidianes.
En terres baixes, crònica despietada d’un món que s’enfonsa, és el primer llibre de Herta Müller, considerat una obra mestra apassionant i alhora una novetat sorprenent en el panorama literari del moment. Prohibida a la Romania comunista de 1982, se’n va publicar a Alemanya una versió censurada que suprimia quatre capítols i que ha estat la base per a les traduccions posteriors. Aquesta edició reuneix de nou tots els textos originals, revisats i complementats per l’autora fins a establir-ne la versió definitiva. Un volum imprescindible per a entendre la base sobre la qual s’ha desenvolupat l’obra d’una de les grans narradores del nostre temps, Premi Nobel de Literatura 2009.
«No estem davant d’un llibre sentimental, però la mestria de Müller per a mostrar-nos la vida rural sense haver-la de descriure el converteix en una obra emotiva i commovedora.»
Booklist
Núm. col·lecció: 185
Pàgines: 168
ISBN: 9788498246575
Format: 15 x 23,5 cm
Traducció: Ramon Monton
Coberta: Carles Barrios
Enviament gratuït a tota la península.
Temps estimat de lliurament: dos dies laborables.
Herta Müller
Herta Müller (Nitchidorf, Romania, 1953) forma part de la minoria suàbia descendent d’alemanys que viu a Romania. Va estudiar filologia germànica i romanesa a la Universitat de Timisoara i, pel seu paper en defensa dels drets d’aquesta minoria, es va veure obligada a exiliar-se a Berlín, on viu des del 1987. Membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura i autora de més d’una vintena de llibres entre novel·les, poesia i assaig, traduïts a nombroses llengües, ha estat guardonada amb alguns dels premis més importants d’Alemanya, com ara el Kleist, el Würth, l’Aspekte i el Joseph Breitbach, als quals cal sumar la darrera distinció que ha rebut: el Premi Nobel de Literatura.
La literatura d’aquesta autora està impregnada de vivències personals, com ella mateixa ha explicat: «Tot el que he escrit està relacionat amb el que em va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura». La seua prosa ha estat descrita com combativa, per ser una de les últimes veus que demana justícia per als desemparats i oblidats per la Història, en defensa de les minories i contra els totalitarismes, dura, lúcida i mordaç, amb fortes dosis de lirisme. Els relats esdevenen històries inquietants sobre l’anul·lació psíquica del dissident, però també imatges d’una enorme densitat poètica i d’una gran sensualitat. Per a Müller, «el llenguatge no existeix, sorgeix a través del text, de l’intent de dissoldre les meues vivències i recompondre-les d’una manera completament diferent. Solament així apareix la possibilitat d’acostar-se a la realitat».
Premi Nobel de Literatura 2009
L’escriptora Herta Müller va ser la gran sorpresa dels Nobel del 2009 per ser una autora desconeguda per al gran públic fins aquell moment. L’acadèmia sueca atorgava el Premi Nobel a l’autora germanoromanesa, la dotzena dona a rebre el guardó, perquè les seues novel·les «dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa». Müller confessava la seua sorpresa ja que, tot i que el seu nom sonava com a candidat a rebre el guardó el dia abans de la concessió, l’any 2009 semblava improbable perquè «tot el món celebra el 20é aniversari de la caiguda del Mur i jo vaig contant una història de deportacions», amb referència a Tot el que tinc, ho duc al damunt. Precisament el jurat va valorar en el veredicte el destí de les minories alemanyes als països del centre d’Europa que protagonitzen les seues obres. Tot i la grandesa d’aquest reconeixement literari, Müller ha afirmat que «és bonic, però no em canviarà. La meua necessitat interna és escriure, la resta és afegit».
