XIII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

Obra guanyadora
 
Ai

Rubén Luzón

DESCÀRREGA

(JPG, RGB,)

Rubén Luzón

Rubén Luzón (València, 1982) és llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica per la Universitat de València. També té el Diploma d’Estudis Avançats en Filologia Catalana per aquesta mateixa universitat. Ha escrit treballs i articles d'investigació per a diverses publicacions, així com ressenyes i textos variats de crítica literària. La seua trajectòria poètica va arrencar amb la publicació de Cames ajudeu-me (Denes, València, 2005), obra guanyadora del IV Certamen César Simón de Poesia. Posteriorment va ser inclòs a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, Palma, 2008). El seu segon llibre, Baladaspirina (Edicions 62, Barcelona, 2008), va obtenir el XLVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia. Amb Ai, el seu tercer poemari, ha guanyat el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2011.

Que estenga el meu velam, que no em deixe en dejú,
que si no sé abastar-li cap fesomia clara
és perquè l'avidesa em fa oblidar maneres,
traces, procediments, i per més que escorcolle

llibres i testaments, els meus ulls no suporten
l'excés de llum. Tot parla en la seua mudesa
amb saturació d'estigmes i destins.
Fins i tot dels forats ragen significats,

i el secret consisteix a saber-los admetre,
com els ocells que canten les fulguracions
que irrompen de bursada i de bursada fugen
o s'asclen perquè sí, improvisant el ritme

de la supervivència. Perquè les coses són
o, simplement, no són, i la resta és llegenda.

Declaracions de Rubén Luzón

«Ai recull la part més significativa de la meua producció poètica durant els tres darrers anys. D'acord amb la valoració que faig de la meua poesia com a projecte en curs, aquest nou llibre reprèn les meues investigacions allà on havien quedat momentàniament interrompudes després de la publicació de Baladaspirina».

«Crec que el títol ja aporta indicis per a la interpretació del poemari, en la mesura que remet de manera molt transparent al nostre fonament emocional com a éssers humans, àmbit des del qual intente articular la meua poesia. Però també condensa la queixa legítima davant d'un món exterior sovint homogeneïtzador i implacable».

«Com a gest ferm de resistència contra la temptació de la disgregació de l'esperit crític, em sembla indispensable recuperar la reflexió entorn dels interrogants més punyents de l'existència humana. Per mitjà dels meus artefactes poètics, jo mire de donar resposta a moltes d'aquestes qüestions, encara que es tracte únicament de la meua resposta, provisional i relativa. I procure fer-ho situant-me en tot moment més enllà dels llocs comuns, els discursos programàtics i les solucions massa òbvies».

«La concessió del premi Vicent Andrés Estellés constitueix un pas endavant en la regularització del ritme de publicació de la meua producció poètica. D'altra banda, em sent molt honrat tant per la categoria del premi com per la possibilitat de publicar en una editorial de llarga trajectòria com Bromera. Oferisc el meu recull de poemes als lectors amb una esperança ben viva i urgent: que hi puguen trobar alguna cosa que valga realment la pena».