VIII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix docència d’aquestes disciplines des de 1995. Actualment, és membre de dos projectes d’investigació: Poesia catalana i espanyola (1975-2005) i Entre l’art, la literatura i la política: edició de l’obra castellana d’Eugeni d’Ors. És autor, a més d’estudis i articles especialitzats en literatura i crítica literària, dels següents assaigs, que han estat distingits amb diferents premis nacionals i internacionals: Al marge dels versos (1999), Un segle de lectura (2002),

La perspectiva contemporánea (2003), El poeta sense qualitats (2004), La crítica de Gabriel Ferrater (2004), La mirada de Paris (2004) i Modernitat del món fungible (2006). Com a poeta, ha signat els títols següents, reconeguts amb diferents guardons, com el Màrius Torres de Lleida o els Jocs Florals de Barcelona: Els grills que no he matat (1998), Tornar el dilluns (2002), Els derrotats (2003), Murs de contenció (2004), Mirades (2004), Hiverns suaus (2005), Versos (2006), Sota la llum de Mart (2006) i Principi de plaer, premiat recentment amb el Vicent Andrés Estellés de Poesia dels Premis Octubre.

Mires d’imaginar aquest cos diví
que és principi i omega de l’excés
de l’emoció i de l’autèntic saber,
mentre et perds per les fosques galeries
i et barreg
de pols que són no-res. Els déus de fang.

«Els déus de fang és un volum que prova de desemmascarar moltes de les falsedats que les persones ens creem per a ser feliços, les il·lusions que ens ajuden a aixecar-nos cada dia, i que arriba un punt que les prenem com a autèntics objectius o devocions. Són poemes que es fixen en diferents àmbits de la realitat: la convivència social i sentimental, el món literari, etc.» «La fragilitat que tenen els ídols (reals o inventats) que acabem venerant, i que ens ajuden a viure i a creure en la felicitat, els prové de la nostra dèbil naturalesa humana. Per això, aquest llibre és encapçalat per un poema titulat “Cap de Bacus”, dedicat a la testa romana d’aquest déu que va ser trobada recentment en unes excavacions arqueològiques de Granollers. En aquest poema parla el cap del déu Bacus i denuncia les falsedats d’aquesta societat actual consumista i individualista que ha transformat els sentiments en efímeres emocions.»