IX Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és poeta i assagista, i col·labora habitualment en la premsa, a més de fer algunes traduccions. Com a poeta, ha anat construint una veu pròpia, independent de modes i tendències. A més, poemes seus han estat traduïts en diversos idiomes dins d’antologies i de revistes internacionals. Entre les seues obres destaquen Places de mans, Premi Salvador Espriu; L’amic desert, Premi Ausiàs March; Atles d’aigua, Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, o Ciutats del vers, Premi Benvingut Oliver.

També s’ha dedicat a l’assaig amb estudis de literatura catalana contemporània i amb reflexions sobte l’estètica, i ha escrit prosa de no ficció i retrats il·lustrats.

Esguarda per la finestra on el teu fill

obria la llum dels núvols

per guanyar la carícia de la fulla.

Era la seva esperança solitària

la que t’ha fet venir per ser un home.

«A L’últim nord tracto el tema de l’amor com una energia de donació entre generacions, capaç d’atorgar sentit a la vida. Si al meu llibre anterior, De les criatures més belles, això es plantejava des del reconeixement de la vida que ens ha estat donada i el desig, alhora, de donar-la, ara el tracto des de la paternitat.»

«En certa mesura, el motor del llibre presenta dues grans metàfores. D’una banda, el nord com a símbol de l’ideal de felicitat que cerquem al llarg dels nostres dies malgrat les diferents adversitats. I, d’una altra, l’adopció com a símbol de l’assumpció d’aquest ideal. Es pot dir que he intentat aproximar-me a la poetització del significat d’un gest d’amor tan enorme i misteriós alhora com és el naixement d’un fill a través del cor.»

«En certa mesura, crec que l’adopció d’un nen és l’adopció mateixa de la vida.»