II Premi Bancaixa de Narrativa Vicent Andrés Estellés

Àngels Moreno (Gandia, 1939) ha centrat en la narrativa la seua trajectòria com a escriptora. Així, amb la seua primera novel·la, Potser a setembre (Bromera, 1994), va quedar finalista del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, guardó que va guanyar set anys després amb Malson (Bromera, 2001). Amb Secrets inconfessables (Bromera, 2004) va estar distingida amb el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa.

Juli té un somni: vol ser bomber. El que no imagina és que aquesta il·lusió el conduirà a una perillosa dinàmica d’estranyes cites de matinada on li faran arribar les respostes dels exàmens d’oposició. Anys després, descobrirà que tot era una trampa per a amagar la complexa trama de corrupcions i màfies que envolta les oposicions al cos de bombers de l’Ajuntament de València.

Una novel·la plena d’intriga, com altres de l’autora, que enganxarà el lector irremeiablement.

«Un dia de primavera fa més de tres anys, va vindre a casa un jove amic que feia algun temps que no em visitava. El vaig trobar molt canviat: prim, ullerós, abatut, amb la mirada perduda i immensament trista. Em va impressionar. El coneixia des que era un xiquet i sempre havia sigut una persona  optimista, il·lusionada, irònica, intel·ligent i farcida de projectes. El seu somni era ser bomber i, durant molt de temps, s'havia lliurat de ple a preparar-se les oposicions.»

«Aquell dia, l'amic no va trigar a confiar-me les seues desgràcies que em deixaren un regust amarg i una forta sensació d'impotència. Aquella visita va ser el que em va inspirar Cita a la matinada. Vol dir això que aquesta història està basada en el que em va contar aquell xicot un dia ja llunyà? Si, en general, la novel·la és un tot de ficció que sol combinar elements imaginaris amb d'altres basats en fets reals, aquesta no se n’ix de la teoria. Però... Cita a la matinada conté varies trames que van convergint a mesura que avança el relat. Com en totes les novel·les, hi ha amors i desamors, traïcions, infidelitats i amistats fermes, intrigues, misteris i alguna situació familiar que pesa com una llosa. El que en principi és una història quotidiana, aparentment insubstancial, amb personatges quotidians, acaba endinsant-se en un laberint més o menys kafkià que espere que copse l'interés del lector.»