Una dona torna una vegada i una altra als mateixos llocs: una casa davant la mar, un cos que no acaba d’encaixar, una memòria que insisteix. De gran vull ser una casa és una novel·la íntima, poètica i crua sobre la fragilitat, la identitat i la necessitat d’arrelar quan tot s’ensorra. Un llibre que no explica una història: l’habita.
De l'autora d'Els dies bons.
Mira el booktrailer ací.
ENTREVISTES
Aina Fullana estrena «De gran vull ser una casa», la seva segona novel·la - Centxcent
Aina Fullana: «Escribo porque no quiero que me dé miedo sufrir» - Última hora
Aina Fullana: «Visc en una illa que cada vegada és més hostil amb els residents» - UEP! Mallorca
Aina Fullana torna amb ‘De gran vull ser una casa’, la seva segona novel·la - IB3Notícies
«Per a n’Emma, sentir dolor és ser viva: no ha conegut mai una altra forma de ser en el món» - Centxcent
Aina Fullana: "La pèrdua d’arrelament o d’identitat no té per què anar lligada sempre a la gentrificació" - Culturplaza
«Volia tractar els processos psiquiàtrics amb respecte i la màxima empatia possible» - El Temps
RESSENYES
Les ruïnes també respiren - Núvol
Nostàlgia per un futur en què mirar enrere sigui agradable - Ara
Nostàlgia del futur - Ofici del lector
Tres narradores per a un nou temps - Arabalears
Ressenya "De gran vull ser una casa" - Levante EMV
Una col·lecció de narrativa per a adults que incorpora títols de gran qualitat en la nostra llengua, així com traduccions d'èxit internacional.
Aina Fullana Llull va néixer a Manacor l’any 1997. Arrelada a Mallorca, compagina la creació literària amb la correcció de textos i l’ensenyament de català per a adults. La seva primera novel·la, Els dies bons (2021), va rebre el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa, entre altres reconeixements. A més, ha publicat relats en revistes com Morlanda i VilaWeb. Recentment ha publicat De gran vull ser una casa, la seva segona novel·la. Llegeix i escriu perquè creu que la literatura és, alhora, plaer i incomoditat.
Una dona torna una vegada i una altra als mateixos llocs: una casa davant la mar, un cos que no acaba d’encaixar, una memòria que insisteix.
