Ernest Martínez Ferrando (València, 1891 - 1965) està considerat un dels narradors més brillants de la primera part del segle XX. El 1915 va ingressar al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Com a arxiver, va treballar a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial de Girona. El 1920 va ser destinat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del qual fou director entre 1940 i 1961. Baix la seua direcció, les instal·lacions de l’arxiu van millorar i s’hi va iniciar un procés de modernització i ampliació.

En el camp de la literatura, va ser autor de narracions curtes, especialment de contes. També va publicar algunes novel·les, com Una dona s'atura en el camí, considerada la seua obra més important, que li va fer meréixer el Premi Joan Crexells.