Alice Sebold (Madison, Wisconsin, el 1963) es va criar als suburbis de Filadèlfia. El seu pas per la Universitat de Syracuse va tenir un epíleg amarg: als 19 anys, Alice Sebold va ser agredida i violada. Quan va denunciar els fets, la policia la informà que el mateix violador havia actuat uns dies abans i havia matat la seua víctima.

En graduar-se es va traslladar a Nova York. Aquesta, però, va ser una època poc fructífera, tant des del punt de vista literari com humà: escrivia tot el temps i es guanyava la vida fent classes de literatura. Intentava publicar, però no ho aconseguia. Cansada d’aquest ambient competitiu, Sebold va emigrar a l’oest i es va instal·lar a Califòrnia, on resideix actualment. En aquest entorn allunyat dels cenacles literaris, va ser on va escriure, en un primer moment, Lucky (Afortunada), el testimoni visceral i cru de la seua violació i, més tard, Lovely bones (Des del meu cel), la història de Susie Salmon, una xiqueta violada i assassinada que observa des del cel la progressiva desintegració de la seua família. Aquesta última la va consagrar com un dels fenòmens editorials més excepcionals dels darrers anys, ja que es va convertir en pocs mesos en una autora de vendes milionàries. Qualificada per la crítica com «el debut més sensacional de l’any» (Time), «el millor llibre publicat en anys» (The New York Times), o «una escriptora meravellosa, els lectors de la qual som realment afortunats» (Margot Livesey), Alice Sebold ha desbancat en molts països els autors més consolidats de les llistes de best-sellers. Seleccionada Writer on the Verge –reconeixement dedicat als autors revelació– per la revista Village Voice, Sebold escriu habitualment per a The New York Times i per al Chicago Tribune.

El seu tercer llibre, Quasi la lluna, és una novel·la dura que parla de la fragmentació de l’univers familiar actual i que mostra la Sebold més punyent i directa, gens melindrosa a l’hora de dir les coses com són. I és que la nord-americana es mou amb deseiximent en el terreny dels drames humans, amb una habilitat sorprenent per a escamotejar la sensibleria de les qüestions més delicades.