Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

I tu no vas tornar

«He viscut perquè tu volies que visqués», escriu Marceline Loridan-Ivens en la carta que adreça al seu pare. Aquesta dona nascuda el 1928 va sobreviure al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. El seu pare, no. Deportada amb 14 anys, Marceline explica que voldria fugir de la història del món, del segle, i retornar a l’adolescència que no se li va permetre viure.

I tu no vas tornar no és una obra literària més sobre l’Holocaust, no pretén provocar compassió, sinó despertar consciències, i ho fa a través d’una veu singular que mereix ser escoltada. No només perquè Marceline Loridan-Ivens és un dels escassos testimonis encara vius, la memòria i la paraula dels quals han de ser recordades i transmeses. També perquè es tracta d’una narració justa, sincera i commovedora, carregada de sensacions i de crítica que demostra que, per als supervivents, el camí no va ser mai fàcil.

Autoria: Marceline Loridan-Ivens
Núm. col·lecció: 7
Pàgines: 88
ISBN: 9788490265499
Format: 15 x 22 cm
Traducció: Lluís-Anton Baulenas
Coberta: Carles Barrios

Enviament gratuït a partir de 15 euros a tota la península.
Temps estimat de lliurament: dos dies laborables.

Consulta ací la política de compra

Marceline Loridan-Ivens

Marceline Loridan-Ivens (Épinal, 1928 - París, 2018) va ser una cineasta i escriptora francesa. Els seus pares, polonesos jueus, van emigrar a França el 1919. A l’inici de la Segona Guerra Mundial, es van instal·lar a Vaucluse i Marceline va entrar en la resistència contra els alemanys. Capturada per la Gestapo, juntament amb el seu pare, va ser enviada al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. El seu pare va morir allí. Després de ser traslladada a diversos camps de concentració, va ser posada en llibertat el 1945 gràcies als soviètics.

Com a escriptora, és autora dels relats Ma vie balagan, Et tu n'es pas revenu i L'amour après. El segon, la seua obra més coneguda, és una carta adreçada al seu pare en què explica que voldria fugir de la història del món, del segle, i retornar a l’adolescència que no se li va permetre viure.