Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

El valencianisme de la Renaixença

PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA

 

El valencianisme de la Renaixença repassa l’activitat cultural –bàsicament lírica– que, durant la segona meitat del segle xix, van portar a terme els protagonistes de la Renaixença a través dels certàmens literaris i històrics coneguts amb el nom de Jocs Florals. Així mateix, incideix en les relacions intenses de germanor i intercanvi que, en aquell temps, hi havia entre els escriptors de Catalu­nya, les Balears i el País Valencià, i com era habitual que els autors participaren en les convocatòries literàries d’arreu dels territoris de parla catalana.
L’obra reflexiona sobre aquest període i sobre la influència que tingué en la configuració de la identitat valenciana actual, i tracta d’explicar quina fou l’actuació que van dur a terme els valencianistes del segle XIX, per què tingué unes característiques determinades, i quines possibilitats hi havia que s’haguera produït d’una altra manera.

Autoria: Rafael Roca
Núm. col·lecció: 19
Pàgines: 272
ISBN: 9788498249101
Format: 15 x 23,5 cm
Coberta: Carles Barrios

Enviament gratuït a tota la península.
Temps estimat de lliurament: dos dies laborables.

Consulta ací la política de compra

Rafael Roca

Rafael Roca (Alaquàs, 1971) és doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat de València. Membre del consell de redacció de la revista Saó i de la Societat Verdaguer d’estudis literaris, ha centrat l’interés de les seues investigacions en la literatura del segle XIX, amb especial atenció als escriptors i les entitats que protagonitzaren el moviment de la Renaixença.

Entre les seues obres cal destacar Teodor Llorente, el darrer patriar
ca, Poesies valencianes de Constantí Llombart, Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana –guardonada amb el XXIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis– i La Renaixença i la Ruta del Cister. Així mateix, ha estudiat l’activitat del Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911).