Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

XI Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal

Edicions Bromera - XI Premi de Teatre Infantil "Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent"

 

Veredicte 2011

 

tl_files/autors/Enric Lluch.JPG


XI Premi de Teatre Infantil
«Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent»


Tres nobles en un grapat i un soldat enamorat


En Tres nobles en un grapat i un soldat enamorat, el protagonista, Fabregat, amb l’ajut de Mustafà, aconsegueix l’amor de la princesa en contra de les pretensions de tres nobles aspirants i de l’opinió del rei, que desitja per a la filla un marit amb més títols i riqueses. L’autor presenta una obra de teatre d’aventures, en vers, amb un objectiu bàsic: que la gent que llija o interprete s’ho passe bé i, en tot cas, entenga que portar a escena una obra de teatre és una magnífica manera de contar una història i una ocasió excepcional per a viure experiències que, de bon segur, enriquiran la personalitat de l’alumnat.

Enric Lluch

Enric Lluch Girbés (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història i, a hores d’ara, es dedica a la Literatura, bàsicament, a escriure per a infants i joves. Ha publicat algunes obres de teatre infantil i uns setanta llibres de narrativa, alguns d’ells transcrits al sistema Braille, traduïts a totes les llengües de l’Estat, al francés, a l’anglés i al portugués.

 

 

Declaracions d'Enric Lluch

«Sempre m’ha interessat el teatre, des de dins, com actor—sempre secundari—, i com a director durant l’època en què la docència era la meua activitat prioritària. Actualment sóc un consumidor de teatre de tot tipus, però si em donaren a triar, m’inclinaria per la comèdia en totes les seues variants».
«Admire, de debò, la ciutat de Carcaixent per la seua tradició teatral, per la programació a l’emblemàtic teatre Don Enrique, pel record a una dona de teatre com va ser Xaro Vidal i per continuar recolzant la cultura en general i el teatre en particular en una època de crisi. Exemple per a moltes altres poblacions que veuen en aquestes manifestacions culturals una manera de retallar pressupostos. Potser perquè no arriben a entendre que la cultura, com la salut i l’educació, són aspectes bàsics per a fer les persones més lliures, més sanes i més educades. O, en resum, més humanes i felices». 


Top


© Edicions Bromera 2011