|
ARGUMENT DE L’HEREU
Gabriel Pellisser treballa d’assessor lingüístic en la Mancomunitat de la Vall d’Orma. És una faena rutinària, avorrida, només esguitada de moments gratificants quan en època de vacances el cap li encomana tasques que se n’ixen de la seua comesa tècnica. Les inquietuds literàries, fa temps que les va deixar aparcades en un calaix i, ja dins la trentena, les seues relacions amb el sexe femení no són el que podríem dir satisfactòries, bàsicament per la poca claror de les seues idees quan es tracta d’enfrontar-se a un compromís adult de compartir la vida amb una altra persona: record constant i involuntari del primer amor, sexe i no sap si alguna cosa més amb una dona a qui duu més de deu anys i un pessiguet d’atracció pseudofreudiana per una advocada de més edat. I per damunt de tot, com si hi sobrevolara, la figura de son pare, que ha hagut de deixar en una mena de residència, on va de visita quan no pot suportar un dissabte més la burxada inquisidora de la consciència. Un dia, però, rep al despatx la visita d’un antic company de facultat. La conversa que hi mantenen i el record d’uns vells quaderns que va trobar en una casa de poble li fan renàixer el desig d’escriure. París, anys seixanta, diari d’un immigrant valencià. Un material perfecte per a redactar una novel·la a manera de dietari: al capdavall, una bona part de la història la té ja feta. No sap, però, que la història que començarà a novel·lar li anirà descobrint unes veritats que no hauria cregut mai de la vida que existiren. CURRÍCULUM Àlan Greus (Alginet, 1967) és llicenciat en filologia catalana i professor d’ensenyament secundari. S’inicià en la creació literària en el camp de la literatura per a joves. Amb L’amulet egipci (Bromera, 1997), va guanyar el I Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i, amb L’art de Raimon, el XVII Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. La seua primera incursió en la narrativa per a adults és el recull de contes Relats de la creença, Premi Sant Carles Borromeu del XX Cartell de Premis de la Nit Literària Andorrana. L’hereu ha estat distingida amb el XIV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. DECLARACIONS D’ÀLAN GREUS «El llibre és la segona novel·la del que m’agradaria que fóra una trilogia sobre la "mediocritat", és a dir, sobre la importància de ser ordinari, de ser un més, perquè és d’aquestes persones que s’alimenta el món: dels que no són ningú a la vida, de gent que no arriba a cap lloc important en l’escalafó social. La primera novel·la ja la tinc escrita. La tercera, comence a planificar-la. Totes tres compartiran personatges, temps històrics i es relacionaran intertextualment.» «És, doncs, una mena de reivindicació o cant a la mediocritat, en la mesura que vol dir comú, ordinari... Perquè, dels éssers comuns i ordinaris, se’n poden trobar moltíssimes històries que cal reivindicar com a material de primera per a novel·lar.» «Relacionat amb això, he volgut retre un homenatge a aquella gent que, els anys cinquanta i seixanta hagué de buscar-se la vida a Europa, fugint de la fam, fugint de la mediocritat que produïen les circumstàncies, fugint envers un món que els rebé també com a mediocres, com la gent que anava a fer tot allò que els europeus nadius es negaven ja a fer.» |
0 
