I Premi de Poesia Ibn Jafadja

I Premi de Poesia Ibn Jafadja

Elies Barberà (Xàtiva, 1970) és llicenciat en filosofia per la Universitat de València i en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment viu i treballa d’actor a Barcelona. Com a narrador, ha publicat Quaranta contes breus i un llarguíssim poema d’amor (7 i Mig); i com a poeta, Mata-rates (i altres vicis) (3 i 4) i Equilibrista (Pagès editors).

Zoo

Zoo és un poemari d’una gran riquesa formal, dividit en quatre parts: «Peixera de taurons», «Lluernes en vol», «Els ulls del mussol» i «La mona». Quatre punts de vista diferents i complementaris sobre l’individu occidental de les primeries del segle xxi; visions i imatges, poemes-polaroids que retraten tant el seu món interior, irrenunciable i essencialment humà, com el seu actual món exterior que l’envolta i on habita.

JARDÍ DE NAFRES

de cada errada, una ferida;
i de cada ferida, la saó.
i la saó, el bressol de la llavor:

ell, com del cos del Drac terrible,
de cada errada, una rosa vermella.

a ponent, la incandescència del sol, sobre l’horitzó, incendiant les fàtues torxes del vespre. i trontollant sobre l’asfalt de l’autopista, les grans bèsties mecàniques, llançades a tota velocitat. grunyint com dinosaures. com prodigis s’escampen pel cel els millors violetes. el calidoscopi de núvols. les flautes. les bengales. les dolçaines. el cant del cigne: tard o d’hora es desplomarà la nit
 

Declaracions de l’autor:

«Zoo és un llibre sobre la modernitat. O almenys sobre la modernitat tal com jo la visc. Prove de pescar les espurnes de lírica que hi ha en els dies que vivim. Prove, en aquest cas, d’enganxar-me al present més actual per destil·lar-ne la poètica, per això hi ha tantes marques d’actualitat en els poemes, marques que el lector reconeixerà facilíssimament. Però també crec que això no és suficient per assolir una poètica personal, perquè trobe que la poètica també ha de procurar una certa atemporalitat, una certa humanitat que transcendeix el simple fet present per fer-lo universal. Si ho he aconseguit en major o menor mesura, el lector és el darrer jutge».

«Llegir poesia és un acte íntim, de resistència estètica i moral, que proporciona un estrany i pregó plaer. Guanyar el I Premi de Poesia Ibn Jafadja m’ha donat una doble satisfacció: formar part del grup que permet aquesta resistència estètica i moral, i saber que, tot i ser bastant jove, hi ha experts que confien en la meua manera de fer i entendre la literatura».