XVII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

Eloi Sala (Girona, 1977) és dissenyador gràfic i actualment compagina la pintura i l’escriptura amb estades a l’estranger.

Ha rebut el XVII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira per Viatge a contrallum. Tot i que ha publicat alguns relats, aquesta és la seua opera prima. Amb Viatge a contrallum inaugura amb força la seua carrera d’escriptor i esdevé una ferma promesa de les nostres lletres.

Viatge a contrallum

David, un jove nord-americà de família benestant, pateix un tràgic accident de cotxe en el qual moren l’esposa i la seva filla, i ell queda paraplègic. Aquest esdeveniment traumàtic li capgira la vida per complet. A partir d’aleshores, des de la seva nova condició, comença a prendre decisions cruels, fins i tot amb ell mateix, i posa la seva fortuna al servei d’una fórmula que li permetrà superar les seves limitacions en secret. És així com decideix impulsivament abandonar Califòrnia per anar a Girona, la terra natal de la seva mare. Però aquest no serà el seu únic viatge: n’emprèn també un altre d’interior, latent durant tot el relat, cap a l’infern. A vegades com una ombra, altres com una presència inquietant, l’única companyia que té David des que va nàixer és el seu jardiner indi, un home de poques paraules, però precises com sagetes.

En Viatge a contrallum el lector troba situacions insòlites, irreals i fins i tot doloroses, contades amb una naturalitat i una cruesa que les despulla de tot artifici.

«Vaig començar a escriure-la amb la idea que fos una història que enganxés els lectors, amb escenes que s’esdevinguessin ràpidament amb alguns cops d’efecte inquietants per al lector. No obstant això, segons anava avançant en la història, necessitava entrar més en el caràcter dels personatges, parlar més dels seus neguits i la seva dificultat per a relacionar-se. És per això que crec que la novel·la agradarà també a aquells lectors que busquen alguna cosa més que una narració d’intriga.

»Publicar ara la meva primera novel·la és una cosa que em fa molt de respecte. Naturalment, confiava en les meves possibilitats, i estic segur que aquest serà un impuls perfecte per a continuar escrivint.»