Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

IV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

XI Premis Ciutat d'Alzira 1998 - Pasqual Alapont- EDICIONS BROMERA

Joan Pla
Notícia disponible en format RTF (valencià) i comprimit ZIP
Noticia disponible en formato RTF (castellano) i comprimido ZIP

Foto guanyador 10x7 cm, a 200 dpi, color, format JPG, 149 kb

IV Premi Bancaixa
de Narrativa Juvenil


Guanyador amb la novel·la
Menjaré bollycaos per tu
WAlapont.jpg (4144 bytes)Logo Narrativa Juvenil
N_Alapnt.gif (2284 bytes)
 

 

Finalista amb la novel·la
Els dimonis de Pandora

Silvestre Vilaplana
 
 

Pàgina anterior
Guanyador del IV Premi Bancaixa
de Narrativa Juvenil

PASQUAL ALAPONT RAMON (Catarroja, 1963) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València. Ha treballat com a traductor i corrector lingüístic per a diferents empreses editorials, per a la revista El temps i per a la Universitat Politècnica de València. La seua trajectòria professional abraça l’escriptura i el teatre, bé com a editor, guionista, novel·lista o com a dramaturg, actor i director d’escena.

Com a escriptor ha publicat obres de narrativa infantil, juvenil i teatre, entre les quals destaquen: No sigues bajoca! (1986), Estàs com una moto! (1988) i Me’n vaig de casa! (1993), Pipistrellus pipistrellus, set dies en la vida d’un quiròpter (1994), Els viatges de Marco Polo (1996), Alícia (1997), Això era i no era (1998) i Currículum (1998) en col·laboració amb Carles Alberola. Com a actor ha treballat en muntatges com Woyzeck (1988), L’autèntic amic (1990), La cantant calba (1991) o El muntaplats (1993). Com a dramaturg ha estrenat Això era i no era, Currículum, Els viatges de Marco Polo, Beatrius, Alícia i Tres tristos traumes.

Pàgina anteriorTop pàgina

MENJARÉ BOLLYCAOS PER TU
El pare de Cristina és un empresari calamitós que pretén obrir una orxateria a la gèlida Londres. La seua iniciativa provoca la separació de la seua filla i el seu xicot, Ramon. Els dos joves tenen una reacció diferent sobre això: Cristina hi veu una oportunitat magnífica de viure experiències noves, però Ramon, en canvi, tremendista fins al moll de l’os, hi veu la mà negra de l’orxater, una mena de conxorxa en contra del seu amor.

L’allunyament físic de la parella només permet un intercanvi epistolar, però gràcies a les noves tecnologies, el seu contacte és diari a través d’Internet. Així, gradualment, ens fan partícips dels seus sentiments, modificats i trasbalsats per l’aparició en escena d’altres personatges: Fabiola, la mamà soltera, amb qui Ramon realitza una mena de voluntariat social; Charli Purdey, el dentista de St. Marylebone, que somia fer contorsions sexuals amb la mare de Cristina, o els Zanetti, una esbojarrada família calabresa empeltada al cor de Londres.


Pàgina anteriorTop pàgina

DECLARACIONS DE L’AUTOR
• «Menjaré bollycaos per tu és un vell projecte. Feia temps que em ballava pel cap la idea d’escriure una història d’amor i desamor en una parella d’adolescents, però sempre l’he retardat perquè volia fugir com de la pesta de caure en els melindros i la cursileria propis del gènere. No he volgut fer una novel·la plena de tòpics, sinó que he intentat que els personatges tingueren una personalitat més definida i rica que el seu simple rol d’amants. Em sembla que el paper de l’adolescent enamorat i pàmfil ja ha sigut prou explotat al llarg de la història de la literatura. Això no obstant, l’adolescència és un dels períodes vitals més intensos. No hi ha mitges tintes, tot és alhora tràgic i farsant. Per això m’hi sent tan atret. Menjaré bollycaos per tu és, justament, la visió de dos joves sobre aquest període, sobre el seu amor, dos joves molt peculiars, amb una mirada irònica i un llenguatge esmolat.»
Pàgina anteriorTop pàgina

 

Finalista del IV Premi de Narrativa Juvenil

SILVESTRE VILAPLANA I BARNÉS (Alcoi, 1969) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat d’Alacant i actualment treballa com a professor d’Ensenyament Secundari. Com a escriptor, la seua obra es divideix entre els gèneres de la poesia i la narrativa.

De la seua producció poètica destaquen L’alé del temps (1995), Camí del blanc (1997), La senda de les hores (1998), La remor del buit (1998), Aigües de clepsidra (1998) i Calendari de silencis (1999). Pel que fa a la narrativa, ha publicat contes en algunes revistes, a més de la novel·la La mirada d’Al-Azraq (1998).

 
ELS DIMONIS DE PANDORA
Aquesta novel·la d’intriga i misteri, ambientada a la ciutat d’Alcoi, narra una sèrie de morts misterioses que se succeeixen alhora que és robat el Plom d’Alcoi, una peça real amb signes ibèrics que mai no han estat desxifrats i que es conserva al Museu Arqueològic de la ciutat.

Un professor de literatura es veurà involuntàriament immers en aquests fets a causa de la mort d’un company. A cada pas, els descobriments que farà l’envoltaran de confusió i de misteri. Haurà de ser ell qui trobe els lligams entre les morts i la desaparició del plom, i el camí que condueix a la Caixa de Pandora.Pàgina anteriorTop pàgina