VI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

Quatre amigues entren de manera sobtada al pis de luxe situat en un barri cèntric que posseeix una d’elles. Han triat el moment oportú, troben per sorpresa una parella d’estranys, que es disposava a robar un quadre luxós després d’haver fet l’amor allí mateix. Aquest fet engega la intervenció del detectiu privat Alfred Bonastre i les successives pistes el conduiran per les històries de diversos personatges que tenen molt en comú: els sentiments i la força d’haver nascut darrere d’una cortina de bany transparent i amb peixos blau marí.

Vicent Pardo (Vinalesa, 1954) ha escrit obres teatrals, contes infantils infantil. narrativa juvenil. Amb el llibre Per Júpiter!, va obtenir el Premi Samaruc 2000 i amb Somnien les flors del camp amb cossiols? va ser guardonat amb el Premi Ramon Muntaner. Les seues obres donen prioritat a la trama i la compliquen sense complexos, perquè al final es resoldran encara que calga recórrer a argumentacions fantàstiques i inversemblants. Dins del camp de l’educació ha publicat textos dedicats a l’ensenyament del medi i de la llengua.

DECLARACIONS DE VICENT PARDO

«Em fascinen les paraules. De veritat. Les que diem, les que escoltem, les que passegen sobre samarretes, les publicitàries —ho són quasi totes—, les de la pantalla del Word —sona bé això d’«eines»—, o les dels prospectes farmacèutics. I d’altra banda, endevine que els xiquets, les xiquetes i els joves són quasi idèntics a les persones anomenades adultes, i a l’inrevés. A totes les edats trobe les mateixes fragilitats, idèntics complexos, semblants sentiments —encara que entre la gent gran, de vegades, tan assuaujats!—. Tanmateix, lluitem en bàndols oposats; els xavals i les xavales potser se senten subalterns. No tinc el més mínim interés a disfressar el meu llenguatge per aproximar-me al seu món, em sentiria un marcià si em miraren com un marcià, perquè res és tan patètic com el fingiment. Escric el que vull i si agrada, doncs mira, això que tenim.»