0 No hi ha productes
IX Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil
Premis Ciutat d'Alzira 2004 - Vicent Borràs - EDICIONS BROMERA
IX Premi Bancaixa | |
| |
.gif) Vicent Borràs  (JPG, RGB, 300 dpi, 711 Kb) | Vicent Borràs Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és llicenciat en filologia i professor de llengua i literatura. Ha publicat diversos treballs sobre crítica i didàctica de la literatura i ha col·laborat en diversos mitjans de premsa escrita. L’any 1995 fou guardonat amb el Premi de Narrativa Vila de Perpinyà Modest Sabaté per Sala d’espera. Després d’aquest recull de relats ha publicat les novel·les Notes finals i L’últim tren, Premi de Narrativa Joanot Martorell 2000. |
L’any 1999 fou un dels vuit narradors seleccionats a l’antologia El conte a València, a cura de Francesc Calafat. Els silencis de Marc és la seua primera novel·la adreçada especialment al públic juvenil, i aquest treball li ha valgut el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2004. Els silencis de Marc Marc, orfe de mare des dels set anys, no pot iniciar el primer estiu de la seua adolescència d’una manera pitjor: son pare, en contra de la seua voluntat, l’envia a casa la tia Laura a Penyalfort, aquell poblet que no apareix ni als mapes, lluny dels seus amics i jocs. I mentrestant, el pare i Michelle, la seua companya, tant al piano com en altres àmbits, faran els seus concerts per mig Europa. I si amb tot això no hi ha prou, en acabar l’estiu, els tres hauran d’anar a viure a París per millorar el seu futur professional. I què hi ha del futur de Marc? Però el que Marc ignora és que a Penyalfort trobarà, a més d’una pistola i unes inquietants matrícules de cotxes, molts motius per a no voler-se’n anar i per a descobrir més coses sobre el seu propi passat. Allà viurà, per primera vegada, la vertadera amistat i la proximitat de la mort. Declaracions de Vicent Borràs «Aquesta novel·la ha suposat per a mi un nou repte narratiu. Com cada nou llibre, aquest l’he acarat com si fóra el primer amb una fita que he d’aconseguir. Endinsar-me en els abismes juvenils ha estat per a mi tot un desafiament. D’altra banda, el llenguatge literari en cada novel·la és nou, l’has de tornar a inventar. El to d’un llibre no et val per a l’altre. En aquest cas, el salt ha estat, per a mi, doblement arriscat. Els registres, les maneres, els batecs lingüístics són diferents i complexos. »El premi, com tot premi, és sempre un estímul econòmic, però sobretot és aquella injecció de moral que, d’alguna manera, pal·lia les moltes hores de dubtes solitaris que has esmerçat durant el temps d’escriptura. Sovint penses si aquest temps esmerçat –anys en el meu cas– és temps que li has furtat a algú: a aquells que tens més pròxims i t’estimes. I, si després el resultat no satisfà ni a tu ni els altres, et planteges si paga la pena. »La novel·la va dedicada al meu fill i als seus amics i cosins perquè és un llibre on parle de l’amistat i d’alguns altres temes, com el passat i el futur, déu o la mort, que són qüestions que el meu fill segurament es plantejarà, com tothom, en arribar a aquella edat on tot succeeix per primera vegada. »Potser el lector no tan jove trobarà aspectes que puguen enriquir-lo. Jo mateix, l’adult que sóc, durant el procés d’escriptura crec que he aprés a mirar-me algunes coses de manera diferent. D’alguna manera he crescut mirant-me en el jove que vaig ser. Supose que a un lector adult li pot passar el mateix que a mi. Si és així, vol dir que la cosa –això que anomenem literatura i comunicació–, en certa manera, funciona. »El procés d’escriptura ha sigut plaent en el sentit que en molts moments he hagut de fer un viatge cap a la meua adolescència, que ja tenia oblidada. Encara que ja han passat alguns anys i moltes coses ja no són com eren, pense que algunes altres es mantenen intactes, per a ser descobertes de bell nou per milers de joves que s’incorporen dia a dia al món que ja no és aquell jardí de la infantesa.» | |
| © Edicions Bromera, 2004 | |
