XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

XIV Premi Bancaixa
de Narrativa Juvenil

Maria Carme Roca
 

(JPG, RGB, 300 dpi, 524 Kb)

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és historiadora i filòloga, i es va dedicar a l’ensenyament durant dotze anys. Des del 1997 ha publicat una quarantena de títols, tant per al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltats; Ermengol, el salat; Quina bestiesa!; La reina de Gizeh; No hi ha petons per als fantasmes; Qui és el penjat?; Nits de celobert; Foc al cor; Estripar la teranyina; Tambors de vidre; De pel·lícula; La ciutat oblidada...) com per a l’adult (El pont de fusta, El monestir proscrit, Les dones de Jaume I, Barcino...).

Per la seua trajectòria, ha rebut diversos premis, com ara el Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau, el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l’arquer persa, el White Raven’s per El faedor de mentires, el Lola Anglada de contes per a infants per On s’amaga la por o el Don-na de narrativa per El darrer buit, entre altres.
 

Hannah Potter no es podia creure que un fantasma haguera aparegut fotografiat al seu costat. Susan, la seua millor amiga, tampoc. Però allà estava. Qui és aquest fantasma? I el més important... què vol? El germà menut, Harry –que ja havia nascut quan la senyora Rowling va publicar la seua famosa obra–, enfadat amb els germans grans perquè sempre el deixen de banda, inicia una investigació paral·lela amb la col·laboració inestimable de l’avi Humphrey.

Els Potter, una família londinenca d’allò més normal, no tenen cap relació amb el xiquet mag, però sí amb Helen Beatrix Potter, la cèlebre escriptora i il·lustradora anglesa, de qui són parents llunyans. Conforme va avançant la seua investigació, descobreixen que hi ha una relació entre aquesta parenta i el fantasma, un fantasma que malda per personificar-se sense massa èxit. Harry creu que és perquè és un espectre friki i crazy, un autèntic fantasfrizy.

«Un dia, la filla d’una amiga em va ensenyar una foto on apareixia retratada al costat d’un estrany ésser, desdibuixat, quasi transparent... Era un fantasma? En tenia tota la pinta, sobretot perquè era un infant, i en el pub de Londres on s’havia fet la foto no hi havia cap criatura. Segur. A partir d’aquí la meva imaginació va volar i, embolicaire, se’n va anar a la capital anglesa amb la família Potter i la seva suposada parenta, Helen Beatrix, i els problemes d’un fantasma molt especial, Fantasfrizy.»

«Haver guanyat el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil representa per a mi una gran satisfacció, tant pel prestigi del premi com perquè és el primer que em donen al País Valencià.»