V Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

V Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

Vicent Alonso (Godella, 1948) és escriptor i professor de la Universitat de València. Dels seus llibres de poemes, cal destacar Albes d’enlloc (1985), Ritme de clepsidra (1986), Cercles de la mirada (Bromera, 1998), que va rebre el premi Ausiàs March de l’any 1997 i Del clam de Jasó (2002). 

Col·laborador de la premsa diària i autor de diferents estudis sobre narrativa breu, en Bromera ha publicat també La botiga de llibres vells (2001), una antologia dels millors contes d’Ernest Martínez Ferrando, i Les paraules i els dies (2002), que reuneix una selecció dels seus articles sobre literatura i actualitat.

Ha rebut el V Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per Trajecte circular.

Trajecte circular, com indica el subtítol («Notes d’un dietari»), és el llibre que l’autor ha construït a partir de les notes preses al llarg d’un any, el que inaugurava el segle XXI. Sota una concepció que reivindica la literatura com una de les maneres del coneixement humà, i des de la defensa aferrissada del mateix vici d’escriure, l’autor hi assaja maneres d’acostament a la realitat, possibilitats d’amagar problemes sota l’embolcall dels conceptes, formes de contar els fets que vivim i que ens importen, camins que potser ens portaran on voldríem... tot un conjunt d’anotacions que, vistes globalment, són com senyals d’un pensament en construcció. Amb tot, tres fils recorren aquest dietari: la veritat literària, el record personal i la quotidianitat. El primer com a problema; el segon, sobretot, com a necessitat; i el tercer, com a compromís amb la societat que ens ha tocat viure.

«Amb Trajecte circular publicaré per primera vegada un dels meus quaderns de notes, el del 2001. Fa temps que escric un dietari, cosa ben habitual entre escriptors, però mai no havia tingut ganes de publicar-lo. Por? No exactament, encara que si bé ho pense, hi havia la por a enfrontar-me a donar forma literària al que en un principi era només un quadern de treball, de notes que intentaven evitar l’oblit.»

«No crec en la distinció entre dietaris "purs" i "impurs". Tots són impurs, tots passen pel sedàs que imposa la forma literària. El dietarista és com el fotògraf que, no per fer ús d’un angle de visió o d’una llum determinada ha de renunciar a l’espontaneïtat. Crec que Trajecte circular em retrata i retrata la societat que visc, els amics, els llibres que he llegit, el poder que patim...»

«Els darrers anys, els valencians han donat a la impremta dietaris magnífics. Sòria, Mollà, Garí, Martí... han fet incursions en el gènere que admire com a lector. Ací, el mestre Fuster projecta especialment la seua ombra poderosa. Amb tot, crec que el meu Trajecte circular no pot amagar el poeta que hi ha darrere. I això decanta el conjunt cap a visions de la realitat que s’allunyen tant de l’erudició com de la simple crònica.»