Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

VI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

Premis Ciutat d'Alzira 2004 - Josep Iborra - EDICIONS BROMERA

VI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta



Obra guanyadora
Inflexions

Josep Iborra


Josep Iborra


(JPG, RGB, 300 dpi, 743 Kb)

Josep Iborra

Josep Iborra (Benissa, 1929) és llicenciat en dret i en filosofia i lletres, doctor en filologia romànica i catedràtic de filosofia de Secundària. Va començar la seua carrera literària fent narrativa, per a passar després a l’assaig literari breu, i, sobretot, a l’elaboració d’estudis sobre història de la literatura i a la crítica de llibres.

Per totes aquestes activitats, i per una trajectòria llarga i eficaç com a prologuista, conferenciant i jurat en premis de literatura, és des de fa anys un dels noms més prestigiosos de les lletres valencianes. Ha publicat, entre altres títols, Fuster portàtil (1982), Paràboles i prou (Bromera, 1995) i La trinxera literària (1995) i ha col·laborat en nombroses publicacions com Serra d’Or, L’Espill, Saó, Reduccions o El Temps.

Ha rebut el VI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per Inflexions.


Inflexions

Aquest quadern de notes és un conjunt de textos diversos, generalment curts. Alguns, fins i tot, es redueixen a frases aforístiques. En qualsevol cas, cada un  és una reflexió condensada a partir d’observacions, problemes, idees i vivències. En el fons i en la forma, es tracta justament d’inflexions a propòsit d’un tema o un altre, tractant de desviar, o variar, o retrucar d’una manera que podríem dir «excèntrica», tòpics polítics, estètics, religiosos o morals, per tal de posar en relleu les seues virtualitats o possibilitats d’interpretació. El llibre, el configuren, doncs, una sèrie d’exercicis i per tant de petits assajos. El punt de vista, radicalment subjectiu, és el que dóna unitat a aquest recull de notes.


Declaracions de Josep Iborra

«Vull creure, me’n faig la il·lusió, si més no, que el llibre pot resultar interessant i còmode de llegir. D’entrada, el lector no s’ha de sotmetre a la lectura llarga d’un tema central, sinó que botarà contínuament d’un text a un altre, en totes les direccions i discontínuament. Passarà de la versió d’un tema bíblic a la formulació aforística d’una intuïció sobre la vida o la mort, a un apunt relativament filosòfic, polític o social, a consideracions de caràcter estètic centrades en escriptors, pintors, músics, etc.

»També faig, innocentment, alguna broma per a respirar. Cal llegir, doncs, el llibre amb un tempo reposat, perquè cada text és autònom, tancat en si mateix, sense deixar, però, de ressonar en els altres. Al capdavall, són resultats d’una selecció de reaccions personals tal com han cristal·litzat literàriament, al llarg de la meua trajectòria, el meu assaig o el meu ofici de viure.»


Veredictes PLCA 2001Pàgina


© Edicions Bromera, 2004