VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

Joan Garcia del Muro Solans (Lleida, 1961) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor a la facultat de filosofia de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona, i a l’institut de secundària Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat. Ha publicat, entre altres, Ser y conocer, Història de la filosofia, El pensament ferit (Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 1999), Totalitarisme postmodern (Premi Ernest Lluch a la Cultura i els Drets Humans), i Ficcions còmplices (Premi d’assaig Joan Fuster 2003).

Com ens enganyem

El propòsit del llibre és endinsar-se en un dels aspectes, potser, més paradoxals i inquietants de la societat actual: la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. L’autor fa una radiografia política molt documentada i amb algunes observacions ben interessants sobre la cultura contemporània, que, al seu entendre no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm consciències massa inquietes. És per això que s’aconsegueix «silenciar» qüestions d’enorme transcendència, com és el cas del genocidi de Ruanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiera. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, o el que a més d’un li pot semblar l’assassinat d’innocents es coneix com a Guerra contra el terror.

La ceguesa induïda obeeix habitualment a propòsits carregats de bones intencions. És, però, una mena de joc ignominiós, típic de la nostra cultura, en el qual ens veiem implicats, d’una manera o una altra, gairebé tots: és una complicitat innoble que ens porta no a millorar la situació, sinó a afirmar que ha millorat; no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.

Declaracions de Joan Garcia del Muro

«George Orwell es referia, en la seva 1984, als unperson –els nopersona–, aquells éssers humans que, oficialment, mai no havien existit. Eren delinqüents polítics o dissidents i havien estat esborrats de tots els registres i documents oficials. La victòria del totalitarisme havia estat definitiva: els crítics, els heterodoxos i els inconformistes havien estat declarats nopersones, és a dir, havien estat invisibilitzats totalment, havien estat exclosos de la única realitat vàlida. En el món del nostres dies sembla que el paper d’unperson no correspon ja a eventuals dissidents o pensadors en la penombra, sinó a tots aquells dissortats, víctimes innocents, que, només amb la seva existència, gosen pertorbar l’oasi de suau indiferència d’un occident dolç, insuls i narcisista».