VI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

Premis Ciutat d'Alzira 1999 - Francisco Armesto i Constantino Armesto- EDICIONS BROMERA

Foto guanyador 8,5x9 cm, a 250 dpi, color, format JPG (135 kb)
VI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General
Finalista amb l'obra *¿Un futuro sostenible?* Guanyador amb l'obra *La textura del mundo* Las partículas elementales: sus explicaciones, sus aplicaciones y sus implicaciones

ARGUMENT El món en què vivim, en la seua complexitat, i l’Univers, en la seua immensitat, estan compostos de minúsculs elements inaccessibles als nostres sentits ordinaris. Posar de manifest la seua existència i la recerca de les lleis que els regeixen és l’objecte de la física de partícules. Així és com els quarks, leptons i bosons han adquirit carta de ciutadania intel·lectual com a constituents últims de la matèria. I les lleis d’allò infinitament petit, sorprenentment, ens han ajudat a comprendre millor l’origen i l’evolució de l’Univers, que és infinit i inabastable. La física de partícules necessita grans i costoses instal·lacions i gegantescos acceleradors i detectors per a posar a prova les seues teories, però també necessita un suport social decidit. Com a ciència d’allò fonamental, ha originat, curiosament, aplicacions —com ara la Web— que han revolucionat el món contemporani. La textura del mundo és una exposició molt completa sobre el camp de la física de partícules. Els lectors interessats a conéixer què sabem dels components de la matèria o què va passar els primers instants de l’Univers trobaran en aquesta obra molta informació actualitzada. L’autor ha fet un gran esforç per a explicar conceptes complicats amb la màxima senzillesa possible sense recórrer al llenguatge matemàtic. D’altra banda, l’autor ha inclòs anècdotes extretes de la història de la física, circumstància que fa més lleugera la lectura. CURRÍCULUM JONRGE VELASCO (Ourense, 1954) és físic de partícules. En l’actualitat treballa com a investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). La seua activitat ha estat vinculada, des del 1978, al CERN (Laboratori Europeu de Física de Partícules, amb seu a Ginebra), en l’apassionant aventura d’establir, a través de nombrosos experiments, la validesa de la Teoria Estàndard de Partícules. Entre el 1991 i el 1999 ha estat director de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i de la Universitat de València. humans?