XXII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil

Leandro Sagristà

DESCÀRREGA

(JPG, RGB, 300 dpi)

Leandro Sagristà (Barcelona, 1975) es va llicenciar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i actualment és professor de llengua i literatura a l’Institut Maria de Bell-lloc, de Bigues i Riells. Autor de diferents llibres de poemes i novel·les, ha orientat la seva producció a l’escriptura de llibres juvenils, tot i que també ha escrit narrativa per a adults. Amb Ànimes negres va guanyar el II Premi Vila de Teulada de Narrativa Juvenil.

El misteri de la Casa Folch ens explica la història de Marc, un jove que estudia batxillerat i és redactor a la revista del seu institut. Com que sempre s’ha sentit atret pel misteri que envolta la Casa Folch, construïda per vanaglòria d’un ric comerciant a principis del segle XX, proposa als seus companys dedicar-hi una edició especial de la revista, acompanyada d’un reportatge d’investigació. Coneixerà llavors a Janka, una atractiva xica que afirma presenciar aparicions espectrals, i a David Cuixart, un professor d’història jubilat que havia estat internat a la casa quan era un centre d’acollida de menors. Tots tres es veuran immersos en una investigació apassionant, que els permetrà descobrir els enigmes que amaga la Casa Folch, condemnada des de sempre a convertir-se en escenari de successos tràgics i secrets.

La novel.la, construïda amb elements provinents de diferents subgèneres narratius, reivindica el paper de la ficció com a instrument de validesa per a conéixer el passat i com a eina d’oposició a l’oblit històric. A més, amb un punt de vista no exempt d’ironia, reflexiona sobre el paper que exerceixen en la societat actual els mitjans de comunicació i les noves tecnologies.

Declaracions de l'autor

«És un honor i una enorme sorpresa haver estat reconegut amb el Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, sens dubte un dels premis més prestigiosos de la literatura juvenil. Mai podia arribar a pensar que aquell castell centenari, que sempre m’aturava a contemplar meravellat quan sortia a passejar per la vila de Moguda, es convertiria en el punt de partida per construir la narració que m’ha regalat aquesta immensa alegria.»

«Tampoc podia imaginar que el posterior procés de documentació em portaria a descobrir una cara menys amable del castell, una cara fosca, oculta darrere la façana solemne que barreja elements dels més famosos edificis catalans. I és que el castell –transformat pels capricis de la invenció en l’apòcrifa Casa Folch– va ser, als anys de la dictadura, un centre d’acollida de menors. Conèixer les traumàtiques experiències que molts d’ells van haver de viure durant el seu internament i poder, des de la ficció narrativa, donar-les a conèixer als més joves, és la raó de ser d’aquesta novel·la. Perquè, tal com explica un dels seus personatges “...és la part humana de la història: la història de les persones, no dels fets”.»