XIX Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autor

Ramon Ramon (Catarroja, 1970) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Actualment, treballa de corrector lingüístic a l’editorial Afers, tasca que compagina amb l’escriptura. A més a més, col·labora esporàdicament en la revista digital Núvol. En el camp de la literatura, ha editat diversos poemaris, com Simfonia per a un estat de coma (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Poesia) i Els temps interromputs. En 2014 va publicar el seu primer dietari: Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012).

L’obra

Llum a l’atzucac és un dietari intens i colpidor que confirma la trajectòria d’un escriptor creixentment reconegut. Es tracta d’una obra literària de gran nivell estilístic que combina amb destresa els elements habituals del gènere dietarista: la memòria, la reflexió, les descripcions de fets i experiències, les lectures, els viatges. Però, sobretot, fa present una veu pròpia, incandescent i sense concessions. Amb una serenitat estoica i una sinceritat impressionant, l’autor aborda l’angoixa de l’home contemporani, els dubtes i les perplexitats, l’ànsia de realització personal i l’ensopegada amb la dura realitat de la vida quotidiana, amb la consciència del temps que fuig.

En aquest dietari –que abraça els anys 2012-2016–, l’autor pretén superar la mera anècdota o el fet concret per a assolir certa categoria cultural a fi d’aproximar-se, fragmentàriament, a la complexitat de la vida, a l’entramat boirós de l’experiència individual i col·lectiva. Hi apareixen, per exemple, realitats locals com Catarroja o València o qualsevol indret del País Valencià, o espais igualment locals on l’autor fa de turista, com ara Londres, Florència, Bolonya o Manchester.

Declaracions de l'autor

«La dietarística és un bon gènere per a aproximar-nos a la realitat, la qual només es pot copsar de manera fragmentària, amputada o esbiaixada. Aquest relativisme, lluny d’abocar-nos al pessimisme, ens hauria d’encoratjar per intentar conéixer-nos millor com a éssers humans i com a societat, amb cautela i valentia alhora.»

«L’anotació o la reflexió de dietari, impotent o limitada en si, pot arribar a il·luminar terrenys ombrívols per mitjà de la suggestió o la incitació lliures. Un dietari no ha de tindre prejudicis o, en tot cas, els prejudicis a què ens obliga la dignitat de l’art i la mateixa ètica.»