XI Premi de Poesia Ibn Jafadja

NOM
 

El nom es fa una bola dins la boca

i és amassat i deformat fins a extingir-lo.

És aquí, en el gran buit anterior

a la influència inabastable d’aquest mot,

que sorgeix la persona.

Només en ella em sento neta

com un os escurat a punt de penetrar

un tall de carn recent, encara palpitant.

Aquesta absència de món constituït

amb voluntat de permanència sobre meu,

aquesta increïble foscor generadora
de formes espaioses i dures i salvatges
de mi mateix i mi mateixa, aquesta llibertat,
no és res que s’hagi de lluitar:

és un aprenentatge.

Declaracions de l'autora

«Quan s’atorga un premi literari, aquest acte és un reconeixement a una obra acabada, a una feina ja feta. Aquest és el sentiment que he tingut quan ha estat una obra meva la premiada. I crec que és el sentiment que una hauria d’esperar. Però amb el Premi Ibn Jafadja m’he sorprès sentint que l’autèntic valor d’aquest reconeixement no recau sobre Neutre, el poemari en si entès com un resultat final, una seqüència de poemes amb unitat, un bonic peix amb una cua en forma d’ham entretingut com un nadó a xumar-se l’ham. No ha estat així. Neutre és l’eclosió en vers d’una tasca molt més dura i molt més intensa que parir un llibre de versos».
«Escriure’l va ser fàcil, de fet. Va sortir sol. Allò difícil va ser l’obligat plantejament anterior. La reflexió, aquesta flexió sobre mi mateixa per tal d’entrellucar, encara que només fos vagament, els mecanismes que havien actuat, ja des del moment del meu naixement, per tal de definir-me en un context social en funció d’un gènere».

«Adonar-me de la indissolubilitat entre allò social i allò personal, patir la dictadura d’allò extern entestat a encarrilar una individualitat massa immadura com per a plantejar-se seriosament la possibilitat d’obrir-se a si mateixa lliurement, percebre que hi ha una forma de persona, dins meu, anterior a mi mateixa tal com ara em reconec i m’anomeno... tot plegat ha estat un treball esgotador. Però ha culminat en alguns versos. Són els versos els qui m’alleugen el turment del pensament. Que els hagin reconegut amb aquest premi no només m’alegra. També em consola i sobretot instaura certa pau en un indret massa agitat i massa fosc del meu cervell».