X Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca

Xavier Puchades

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

Xavier Puchades (València, 1973) és dramaturg, director d’escena i guionista. Com a dramaturg ha estrenat textos com Terrat, Àcars, Desídia, El mentider o Èxit (abans de les eleccions), i altres de coescrits amb dramaturgs valencians com Arturo Sánchez Velasco (Escoptofilia o Morir debería ser tan fácil como perder el equilibrio), Begoña Tena (Una indígena els va guiar a través de les muntanyes) o Guada Sáez (M i les balenes). Com a director d’escena s’ha dedicat, sobretot, a posar en escena textos d’autors internacionals contemporanis (Lúcid, de Rafael Spregelburd; Gore, de Javier Daulte, o Ansia, de Sarah Kane, entre altres).

Ha format part de propostes col·lectives vinculades a un teatre d’urgència com Zero Responsables o Valèntia, i ha treballat amb companyies valencianes com Bambalina, Copia Izquierda, Dársena, Lupa Teatre, La Coja Danza, etc. Actualment, té la seua companyia pròpia, teatrencompanyia. Ha desenvolupat la seua tasca com a guionista en diferents formats de ficció televisiva per a TV3, RTVV, TVE o IB3. Amb Saqueig, ha sigut distingit amb el X Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca.

L’obra

Saqueig tracta sobre dues dones, una jove que cuida de l’altra, més major, i que viuen juntes a l’últim pis d’un bloc d’apartaments buit a vora mar. Durant uns dies, una balena morta a pocs metres d’on viuen els fa companyia, però un dia, desapareix. La dona més major deixa de menjar i la jove observa preocupada com cada vegada disposa de menys temps per a descobrir secrets que solament coneix la dona gran. Per què la cuida realment? És la seua filla? Les dues protagonistes amaguen unes biografies inesperades, i la proximitat de la mort atraurà fantasmes que posaran en evidència les seues debilitats humanes.

Declaracions de Xavier Puchades

«Saqueig és una comèdia fosca inspirada en certs personatges i fets que acostumen a aparéixer als diaris, concretament en la secció de política, amb l’objectiu de reflexionar sobre la condició humana. Forma part d’una possible trilogia, que té els seus orígens en una obra anterior, Èxit (abans de les eleccions). Es podria entendre com una mena de preqüela, encara que pot funcionar independentment».

«Saqueig ens permet conéixer millor una de les protagonistes d’Èxit, Vero. Sentia la necessitat d’aprofundir més en aquest personatge i en el de la seua mare que, aquesta vegada, està present físicament. Es tracta d’un intent, que va nàixer quasi per atzar, de traslladar al teatre una estructura de sèrie de ficció, on l’espectador puga sentir la curiositat de saber més sobre els personatges, però sempre des de paràmetres estrictament teatrals».

«Fa poc que he tornat a escriure teatre, més enllà de projectes puntuals que han mantingut la flama encesa, i feia més de deu anys que no em presentava a cap premi. Rebre el Palanca i Roca, en este moment, suposa una important espenta per a continuar escrivint teatre. Tinc una sensació pareguda a quan vaig rebre el meu primer premi al 98».

«D’altra banda, em fa especial il·lusió que es publique l’obra en Bromera, fa molt de temps que vaig decidir adaptar obres d’altres autors i escriure en valencià, però encara no tenia cap text publicat en la nostra llengua».