XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre

Enric Lluch

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és autor d’un centenar de llibres, la major part dedicats als infants i joves. La seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Barcanova, el Joan Amades, el Far de Cullera, el Samaruc, el de la Crítica de l’IIFV, el Ciutat de Sagunt o el Ciutat de Torrent. Pertany a l’AELC, al PEN Club, és membre de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i des del 2014 és membre del Consell Valencià de Cultura. Va rebre el I Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat i ara, vint anys després, ha estat distingit amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya.

L’obra

Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalés que viu en un molí abandonat. Ben prompte s’adonen que la manera de sobreviure del jove guarda poca relació amb les opinions i les reaccions d’alguns adults que coneixen, i decideixen ajudar-lo, encara que no sempre de la manera més encertada. Els dos xiquets viuran la realitat més crua a la qual s’enfronten Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n per no tenir la documentació. Abans, però, Modu els regalarà a cadascú una flauta de canya, capaç de destil·lar una música extraordinària, i una pedra preciosa amb grans poders.

Declaracions d'Enric Lluch

«L’obra és un cant a la capacitat dels infants per a entendre, sense els prejudicis de molts adults, la crua realitat de les persones immigrants.»

«Es tracta d’una narració escrita en clau realista. La situació de l’immigrant és dura, i la reacció dels adults i dels xiquets protagonistes s’adequa als estàndards que he observat en la societat. Però el realisme no impedeix uns rajos d’optimisme que afloren en les accions dels infants al llarg del text i, sobretot, en les reaccions de tots els protagonistes al final de la història.»

«Crec que és important que els infants coneguen què significa ser un immigrant “sense papers” dins d’una societat que no acaba d’entendre les raons per les quals moltíssimes persones abandonen els seus països d’origen i viatgen en condicions infrahumanes buscant l’esperança d’un futur que, sovint, perden per la incomprensió o pel rebuig quan no, de manera tràgica, entre les aigües de la mar.»