XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil

Gemma Lienas

DESCÀRREGA

(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autora

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és autora de més de noranta títols per a tots els públics, com ara Vol nocturn o El final del joc, per a adults; El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota, Bitllet d’anada i de tornada o El rastre brillant del cargol, pel que fa als joves, o les sèries Emi i Max, La Tribu de Camelot o La fada Menta, per als més menuts. La seua obra, traduïda a deu llengües, ha sigut distingida amb els premis Andròmina de Narrativa, el de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el de la Unesco per a la tolerància, la Menció d’Honor de l’IBBY (The International Board on Books for Young People), l’Odissea, així com amb la Medalla Francesc Macià al Treball de la Generalitat de Catalunya. Amb La venjança dels panteres negres ha guanyat el XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil.

L’obra

La venjança dels panteres negres presenta el relat de quatre personatges ben diversos que, a poc a poc, van enllaçant les seues històries. Òscar és un adolescent sense perspectiva de futur ni il·lusió si no fóra per la seua germana, Mabel, i pels col·legues de la banda, que el fan sentir part d’alguna cosa. En canvi, Baldo, el líder dels Black Panthers, és violent i seductor, i té un objectiu clar: carregar-se Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliara davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o «els panteres»?

Declaracions de Gemma Lienas

«Per a mi, guanyar aquest premi és una gran alegria perquè, tot i que al començament de la meva trajectòria com a escriptora em vaig presentar a diversos premis, ara feia molt temps que no em presentava a cap. I guanyar-lo ha estat una bona injecció d’optimisme. També em fa especial il·lusió perquè l’ha rebut gent que aprecio molt, com la Isabel-Clara Simó.»

«La idea per a aquesta obra se’m va fer evident un dia llegint al diari una notícia impactant sobre els Black Panthers. Vaig decidir que volia escriure un llibre que en parlés. Necessitava documentar-me sobre les bandes de joves i, per fer-ho, em va ser molt útil parlar amb un inspector de policia que ja havia conegut arran de la meva novel·la anterior, El rastre brillant del cargol, qui em va passar informació molt interessant, que em va servir per fer més versemblant la història que narro, una història que és totalment inventada però que es fonamenta en la realitat.»

«Un altre motor d’aquesta novel·la va ser l’estructura: tenia clar que volia explicar un dia de la vida d’uns quants personatges. El lector o lectora van seguint de manera paral·lela les accions d’aquests personatges en diferents moments d’aquesta única jornada, fins que, amb un ritme que s’accelera de mica en mica, tot conflueix al final.»

«Sovint a les meves novel·les hi ha una mirada social, que és la que m’acompanya en la vida i de la qual no puc prescindir. Per això, a La venjança dels panteres negres m’interessa remarcar que, de vegades, la manca d’igualtat d’oportunitats té com a conseqüència per a les persones unes trajectòries vitals que, en una societat més justa, no serien les mateixes. Jo no jutjo els meus personatges; em limito a explicar què fan, i el lector o la lectora haurà de treure’n les seves pròpies conclusions.»