XXVII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

Obra guanyadora El temps és mentida Joanjo Garcia
Joanjo Garcia DESCÀRREGA (JPG, RGB, 300 dpi)	L’autor Joanjo Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i ha exercit com a professor de secundària. Així mateix, ha col·laborat des de l’associacionisme en la defensa del valencià. L’any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, XXVIII Premi Enric Valor concedit per la Diputació d’Alacant. El 2015 s’han editat a Bromera les seues novel·les Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir.
També ha col·laborat en la 10a campanya «Llegir en valencià» de la Fundació Bromera de Foment de la Lectura amb el títol Nosaltres els Cateura.
L’obra El protagonista d’El temps és mentida ha decidit escriure una novel·la. Convençut que el temps és mentida, que els nostres fantasmes sempre hi són perquè el temps no passa, decideix enfrontar-se a les pors infantils i les febleses adultes a través d’un procés de creació amb què estirar el fil del passat. El seu recorregut, que anirà des dels anys huitanta fins a l’actualitat més dolorosa, és l’única via per a aconseguir la confessió d’uns fets que el persegueixen des de fa anys. L’estructura, cosida a base de fragments de converses i reflexions al voltant de la literatura, aporta un toc original i transgressor a la novel·la. Però El temps és mentida és molt més que la crònica de la construcció d’una obra literària. Partint dels records del seu narrador i protagonista, esdevé una denúncia rotunda i amarga de la passivitat social davant els maltractaments a les dones. La tensió entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit, entre la justícia i una tolerància acomodada persegueixen el protagonista que, lluny de ser un personatge exemplar, està marcat pel desengany, el fracàs i la sordidesa. Declaracions de Joanjo Garcia «El tema de la violència de gènere i de la perpetuació d’aquesta violència m’ha servit per a tractar temes com ara la corrupció i la falsa moral pública, que pense que estan íntimament lligats.» «La novel·la és una aposta per trencar el temps de la narració en miquetes i triar-ne només pedaços que funcionen com a fragments independents. Vaig començar a escriure partint del propòsit explícit de l’experimentació i l’aprenentatge. Els riscos principals a l’hora de cosir aquests flaixos eren que la història perdera ritme i coherència. Ha sigut la meua novel·la més difícil.» «El procés de creació ha estat complicat perquè tenia una matèria primera bastant complexa. Des del principi havia renunciat a un protagonista heroic i, a poc a poc, em vaig anar decantant per un de ben carregat de contradiccions. Aquesta tria m’obligava a crear un personatge delirant, però sense renunciar a la versemblança. Pel que fa al tema de la violència de gènere, que funciona com el nus gordià de l’obra, tampoc no volia introduir-lo abundant en determinats tòpics. La intenció era presentar-lo com un abisme quotidià el qual la gent defuig per costum, comoditat o, fins i tot, complicitat.» «Inevitablement apareixen algunes obsessions personals com ara la necessitat de rescatar una història amb rostres i veus, una història propera i feta de veus plurals. Així mateix torne a parlar del simulacre de justícia que fonamenta la societat i de les conseqüències d’acceptar-lo.»
© Edicions Bromera, 2015