XXV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

Andreu Martín (Barcelona, 1949) és llicenciat en Psicologia, però ha conreat tots els vessants de l’escriptura: redactor editorial i guionista de còmic, cinema i televisió, escriptor teatral i autor de nombroses novel·les per a adults i  joves.

Entre les seues obres juvenils, destaca la sèrie del detectiu Flanagan, escrita conjuntament amb Jaume Ribera. Pel primer títol de les seues aventures ambdós autors van rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.

L’assassinat violent de dos socis d’una assessoria financera posa en marxa la investigació policial per a aclarir els fets. La investigació d’un mosso d’esquadra, expert en delictes informàtics, desencadena un operació a escala mundial. D’altra banda, un periodista acomiadat a causa de la crisi veu l’oportunitat d’eixir de la misèria si aconsegueix provar uns fets execrables perpetrats per un poderós personatge, molt influent en la societat i en la política.

Corrupció, escraches, periodistes sense escrúpols, poderosos erigits en salvadors, hackers, mossos d’esquadra, espionatge, violència, sexe, blanqueig de capitals... configuren el cru fris pel qual es mouen quatre personatges immersos en les derives de l’actual crisi econòmica i de valors.

Local i global alhora, aquesta novel·la negra, amb una forta càrrega de crítica, desenvolupa una trama absorbent amb uns personatges complexos i propers, d’una solidesa psicològica i humana que els fan pròxims als lectors. Una actual i punyent novel·la ambientada a Barcelona, de la mà d’un mestre del gènere negre.

«La novel·la negra no podia mantenir-se aliena a l’escandalós fenomen de corrupció que ha esclatat en tots els nivells de la societat del nostre país. El gènere especialitzat en el delicte, els delinqüents, la justícia, els qui han de perseguir els delinqüents i les seves motivacions calia que es pronunciés sobre el que està passant. No era una tasca fàcil, però, perquè el que es pot explicar ja es troba als diaris amb tot detall. Què podia aportar una novel·la negra a les notícies negres de cada dia?

»Abans que res, allò que aporta la ficció a la realitat: l’abstracció, la simbolització i la interpretació del que ens passa per davant. Així, Les escopinades dels escarabats ha nascut i crescut com una metàfora sagnant i carregada d’indignació tractant de mirar amb lupa aquelles persones aparentment honrades que, en última instància, viuen del fruit de la delinqüència. Aquesta perspectiva ens permet una nova anàlisi del fracàs de tots els valors en el món que ens ha tocat viure. No s’estan carregant només l’estat del benestar: també s’estan carregant l’estat del “benser”. I l’autor, naturalment, no pot restar impassible, neutral i equànime davant d’aquest desastre.»

«Aquesta és una novel·la negra on els trets i les persecucions es produeixen en segon terme, gairebé entre bastidors, ja que el policia protagonista és especialista en informàtica forense. No ha usat mai pistola ni ha hagut d’interrogar dones fatals en carrerons sinistres.»

«Una novel·la de la qual algú dirà que, quan parla de política social, ni tan sols pensa en la democràcia. Les Societats Realment Importants no tenen res a veure amb la democràcia. O és que es pensa que les grans societats serioses, les que mouen el món, funcionen com una democràcia? Estic parlant del món de debò, amic meu, no d’aquesta pantomima que ha acabat convertint-se en una gran estafa.»