XVIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

   
Damián H. Zanette

DESCÀRREGA

(JPG, 300 dpi 343 Kb)

Susanna C. Manrubia (Barcelona, 1969) es va llicenciar en Física a la UB i es va doctorar a la UPC. És investigadora del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC) a Madrid. S’interessa pels mecanismes que regeixen l’evolució biològica i els patrons culturals. Ha escrit dos llibres i ha publicat més de cent articles.  

Damián Zanette (Buenos Aires, 1963) va estudiar Física a l’institut Balseiro (Bariloche, Argentina). És professor i investigador al Centre Atòmic Bariloche. S’interessa per les aplicacions de la física estadística a la biologia, la demografia i la lingüística. És autor de més de cent quaranta publicacions científiques.

Els nostre pares ens han donat nom i ens han llegat els cognoms que diuen qui som. Una multitud d’avantpassats han encreuat els seus gens per a produir els que cadascun de nosaltres tenim, però, com és d’important aquest llegat? Fins a quin punt ens condiciona? En Gens i genealogies es reflexiona sobre els nostres trets culturals i biològics amb la intenció de comprendre com apareixen algunes regularitats i, alhora, desfer alguns mites sobre la rellevància de l’herència. De ben segur que, partint dels arguments ben fonamentats que exposen, el lector es replantejarà el valor de l’herència genètica.

L’abundància de determinats cognoms i la manca d’altres és un resultat inevitable de la manera com aquests s’hereten, i no depén de la història familiar o de les habilitats de les persones amb un cognom o un altre. D’altra banda, mentre que el cognom es transmet a través d’una única línia d’avantpassats (en el cas d’Espanya seria per la línia que es remunta únicament als nostres avantpassats homes), el nombre d’avantpassats es dobla cada generació. Per aquest creixement exponencial, en uns centenars d’anys tindríem més individus en el nostre arbre genealògic que el total que poblava la Terra en aquell moment inicial. El que ocorre és que, gràcies als matrimonis entre persones amb diferent grau de parentiu, els individus es repeteixen en la nostra genealogia. Sorprenentment, quan comparem els arbres genealògics de dos individus coetanis descobrim que, en remuntar-nos en el temps, cada vegada mostren més semblances, tantes que en un temps no gaire llunyà resulten idèntics. Els nostres gens estigueren una vegada repartits entre els individus de tota aquesta població ancestral, i la fracció que podem haver rebut de l’individu que ens va llegar el cognom és ínfima.
 

Declaracions dels autors

«Els autors d’aquesta obra ens vam conéixer fa quinze anys a Berlín. Aviat vam descobrir que compartíem interessos per l’estudi de la formació dels patrons culturals, incloent-hi l’organització de ciutats, l’herència dels cognoms, les propietats dels arbres genealògics o la lingüística. Des d’aleshores, i malgrat residir en continents diferents, hem publicat una dotzena d’articles sobre aquests temes».

«En el moment de decidir escriure aquesta obra, fa ja uns quants anys, ens plantejàrem la necessitat de fer arribar al públic general el resultat de les nostres investigacions i les reflexions que havien despertat en nosaltres ».

«El llibre que ha sigut guardonat representa una feliç culminació d’aquest camí. El premi ens alegra i ens afalaga, però també reconeix l’interés que els temes tractats desperten en els lectors. El Premi Europeu de Divulgació Científica és per a nosaltres el vehicle que permetrà difondre el nostre treball i un important al·licient per a perseverar en l’activitat essencial de transmetre la ciència a la societat».