XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

Obra guanyadora
 
A les mars perdudes

Raquel Ricart

DESCÀRREGA

(JPG, RGB, 300 dpi, 397 Kb)

Raquel Ricart

Raquel Ricart Leal (Bétera, 1962)  és autora de la novel·la negra Un mort al sindicat, de les novel·les juvenils Van ploure estrelles i El quadern d’Àngela, premi Vila de Paterna i Premi Samaruc 2010, respectivament. És també autora del text dramàtic infantil Ferrabràs, que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Amb la novel·la Les ratlles de la vida, va guanyar el premi Andròmina de Narrativa i el premi de la Crítica 2010. Ha col·laborat també en premsa a les publicacions Celobert i Lletres de canvi. Actualment, escriu ocasionalment a El Punt.

A les mars perdudes

A les mars perdudes narra una aventura d’estiu, el viatge interior d’una adolescent de 14 anys, un riu d’hormones capaç de provocar mareig a un transatlàntic, i un món interior com una cova plena de tresors. Fa tres anys, el seu pare va sorprendre la família en anunciar un secret, cosa que va provocar el seu divorci. Ara, Alícia passa una temporada amb ell i tot es congria per tal que els personatges es reconcilien amb els propis sentiments i amb les pròpies vides.

A més a més, una ullera de llarga vista molt especial i una tauleta plena de llibres com ara Robison Crusoe, L’illa del Tresor o Un mag de Terramar faran que l’estiu d’Alícia, al llit amb la cama trencada, siga màgic i inoblidable.

Declaracions de Raquel Ricart

«Sona el telèfon i et donen la notícia. T’hauries posat a cridar, però la trucada t’ha arribat mentre pujaves a l’autobús. Tot és molt breu i molt ràpid. Tant, que arribes a dubtar si era veritat, si no s’hauran equivocat, si no t’arribarà una altra trucada que esmena l’error. Però no, això seria un conte del Quim Monzó. Quan baixes de l’autobús, crides sense so, però el teu no és un crit com el de Munch, sinó un crit de felicitat. Perquè guanyar el Bancaixa Narrativa Juvenil és molt. Estàs contenta, molt contenta. La notícia és com un encanteri d’obertura. Què passarà quan entraràs per aquella porta? Una aventura, això és segur. Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (i ara sí, finalment, cride.)»

«A les mars perdudes és una travessia, un llarg viatge, una aventura per mons reals i literaris, una recerca interior. I com tots el viatges quan són autèntics, com totes les aventures quan mereixen el nom, com totes les passions, s’hi fa un lloc al cor i a l’ànima.»