XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

Obra guanyadora

El somni d'una pàtria de paraules

Josep Piera

Josep Piera
DESCÀRREGA

(JPG, RGB, 300 dpi, 424 Kb)

Josep Piera

Josep Piera (Beniopa, 1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. De la seua obra poètica, destaquen El somriure de l’herba, Premi Carles Riba; Dictats d’amors; En el nom de la mar, i Cants i encants. Alguns poemes seus han estat seleccionats en les antologies més representatives de la poesia catalana del segle XX, i traduïts al castellà, l’italià, el portugués, el gallec, l’anglés, l’àrab, el francés i el croat, entre altres idiomes. Ha traduït Poemes (1927-1938) , de Sandro Penna, i amb Josep R. Gregori, Jardi ebri, d’Ibn Jafadja d’Alzira. Uns altres poemes seus han estat musicats i cantats, entre altres, per Miguel Poveda i Carles Dénia.

El somni d'una pàtria de paraules

El somni d'una pàtria de paraules és una biografia de Teodor Llorente (València, 1836-1911). És a dir, un assaig literari que presenta la vida escrita (la biografia) de qui va ser el poeta i el personatge més rellevant del romanticisme valencià, i de tot el segle XIX. L’obra ens descobreix la trajectòria vital, l’evolució humana, l’actitud civil i la passió literària de qui va ser el revitalitzador de la tradició poètica valenciana moderna, l’iniciador de la recuperació culta del valencià com a llengua literària, i el creador del paisatge mític valencià en una època confusa i convulsa com va ser la que ell va viure. Ell és el poeta, el prosista, i l’assagista, l’obra i la vida del qual, revisades i rellegides ara, permeten tenir una visió humana, sentida i emotiva, d’un país i d’un temps passats que mantenim vitalment en la memòria històrica i cultural, gràcies al fet que ell, amb els seus encerts i neguits, les seues febleses i contradiccions, va creure en una bella idea: fer renàixer un món d’emocions, de paraules, i de memòries amagades, vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians. És, per tant, un homenatge al país de paraules que els valencians actuals sentim viu en la memòria personal i en la col·lectiva.

Declaracions de Josep Piera

«Em vaig presentar al premi perquè vaig pensar que, tant el premi com l’editorial Bromera, eren, si la cosa eixia bé, la millor manera imaginable de dimensionar el llibre i fer visible la figura del seu protagonista, Teodor Llorente; vull dir, que m’ha semblat la millor manera d’ajudar a fer renàixer literàriament la seua memòria i la seua obra. Haver obtingut la unanimitat del jurat és una garantia i una satisfacció.»

«La meua intenció fent aquesta biografia no era una altra que ajudar a vivificar el record del poeta Llorente, ajudar a traure’l de l'oblit, i estic content perquè crec que gràcies al premi, i a la professionalitat editorial de Bromera, s’assolirà millor l’objectiu previst. Aquest llibre, l’he escrit amb la voluntat d’anar contra l’Alzheimer cultural dels valencians, contra la tradició d’oblits que ens intenta esborrar del mapa, i a favor del futur, i com a signe de vitalitat present. Contra l’amnèsia col·lectiva, i a favor de la paraula viva i de la memòria activa i culta dels valencians.»