L'ombra de Hamlet
La protagonista de la història, Ofèlia, va ser concebuda pels seus pares a París en una llotja de teatre mentre transcorria el primer acte de la tragèdia de Hamlet. Els crits barrejats de l’escenari i de la llotja del teatre provoquen que un uixier els expulse de la representació. Massa tard, però, perquè els seus pares ja s’havien asserenat i Ofèlia anava de camí. «Donem una altra oportunitat a la trista Ofèlia» és la consigna de la seua mare, que s’esforçarà per fer créixer la filla en un ambient càlid i obert malgrat la societat que l’envolta.
Ofèlia, que ha heretat l’atractiu víking de sa mare, té una passió desenfrenada per les noves sensacions; i a més a més els pits turgents, les anques ondulants, el cul de pera... La seua picardia inesgotable arrossegarà la seua amiga Clara —fins al moment educada de manera freda i rigorosa— en les seues experiències d’iniciació. Són les dues un tàndem atractiu i irresistible. El món de seducció constant que les envolta acaba, finalment, impregnant-les a elles mateixes. La pell deixarà de tenir fronteres.
La novel·la se centra en les vivències d’Ofèlia alcoiana nascuda a França i de mare danesa i la seua amiga Clara, la narradora. Les dues comparteixen uns anys de llibertat esborrajada en un ambient poc propici als excessos: les últimes cuejades de l’Espanya franquista i un internat de monges. Així i tot, la història es remunta a esdeveniments anteriors —la Guerra Civil i el nazisme— i es projecta a èpoques recents.
Les pàgines de L’ombra de Hamlet recorren igualment espais diversos: València, Dinamarca, París, Alcoi, la Vall d’Albaida, Amman, Samoa... Escenaris, tots aquests, que emmarquen el desig febril dels personatges de trobar les sensacions que els facen sentir vius i lliures. És aquesta una recerca que no s’esgota amb el final de la novel·la.
L'autor Antoni Torreño i Mateu (València, 1963) és llicenciat en Filologia Romànica i Hispànica, i treballa a l’IES Picassent com a professor de Llengua i Literatura. Ha fet cursos de teatre d’animació amb la companyia Comediants; i de «Direcció escènica a ensenyaments mitjans» a l’Institut del Teatre de Barcelona.
El 1995 va guanyar el Certamen literari Cristòfor Aguado de Picassent amb el relat Vicents, Alís i Mari Pilis. Ha traduït Contes de Théophile Gautier: La Morta Enamorada i altres relats fantàstics i ha adaptat i traduït obres teatrals destinades a la representació, com ara El Criat de dos Amos, de Carlo Goldoni, o Supertot, de Benet i Jornet.
El 1997 va publicar el relat infantil La Serp del Llac, obra que fou finalista del VII Premi Carmesina de Narrativa Infantil i que ell mateix va il·lustrar. Aquell mateix any finalitzava, amb Isabel Payà, la traducció de El Llibre de Meravelles del Món, de Marco Polo. Aquesta traducció, i moltes altres lectures i dèries personals, l’esperonen el 1998 a seguir les passes del comerciant venecià, i recorre sol Àsia des d’Istanbul a Beijing al llarg de cinc mesos. Des d’aleshores ve fruint amb el relat d’aquelles experiències, i amb el retrobament d’una dimensió pròxima i mediterrània de la seua existència. Amb L’ombra de Hamlet ha guanyat el VII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida
|
0 