XXX Premi Ibn Hazm

Nati Soler Alcaide

Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959) és modista de professió tot i que el gust per l'escriptura l'han portat a publicar diversos poemaris pels quals ha rebut guardons com el Premi Josep Fàbregas i Capell, el Premi Grandalla o el Premi Maria Oleart.

Alguns dels títols dels poemaris publicats són Apunts de Praga, Les dents del gat, La pedra d'aquesta casa o La casa amb set butxaques. 

Les dents de la pluja

 

Al principi, la dona va fer-me notar

la carn sedosa que em conformava.

Ni posseïa el llenguatge, quan ella era cançó.

Em calmava  amb l’escalfor del seu cos.

Lents, van venir els afanys, les pors i els guanys,

a ofuscar-me el novençà senderi, entre

lluentons del costum, la natura i la llei.

Postergats dins el combat del matí, se m’esvaniren

la rodonesa i el zel per ella oferts.

Passat migdia, farta de vianda insulsa,

atabalada pel brogit de la derrota,

enfilo una tarda blava al carrer net on visc,

perquè estimar no és burxar els sentits,

sinó llegir la fondària de l’horitzó

en l’assaonada tendresa dels teus ulls.

 

Declaracions de l’autora:

«Les dents de la pluja és un llibre fill d'un altre,  Les dents del gat. A l'estiu de 2004, el pintor Joan Descals, em va mostrar els 17 quadres que li havien suggerit 17 dels meus poemes, recollits en aquell poemari. Vam convenir que la paraula dóna corda a l'art i vàrem convidar a artistes plàstics de diverses disciplines a fer el mateix que ell havia fet amb aquarel·les. Nasqueren vitralls, música, porcellana, ceràmica, vidre, fotografia i dansa. Tot plegat  va conformar una exposició i un espectacle escènic que es  van poder veure en diversos punts de Catalunya. Art Polièdric, nom que va prendre el grup de creadors, va aportar tantes visions diferents sobre els meus versos, que em van fer sentir la necessitat de seguir cercant, no per tancar el cercle sinó per demostrar que el procés creatiu és viu i en evolució constant. Aquesta necessitat és diu, Les dents de la pluja.»