Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

Enric Senabre: «Prohibir el mòbil el converteix en una eina opaca a l’educació»

28 de Desembre de 2018
Enric Senabre: «Prohibir el mòbil el converteix en una eina opaca a l’educació»

Enric Senabre: «Prohibir el mòbil el converteix en una eina opaca a l’educació»

Els mòbils no són una moda passatgera, han vingut per a quedar-se i és absurd tractar d’evitar que la joventut se senta fascinada per ells. Així els ocorre als personatges de L’infinit a les teues mans, que cursen el seu primer any d’institut compaginant deures i exàmens amb whatsapps i xarxes socials. Òbviament, l’ús del mòbil implica perills, però si intentem evitar-los amb una prohibició tenim totes les de perdre. Enric Senabre (Alcoi, 1964), professor d’Ètica i Filosofia, amb una trajectòria docent consolidada amb diversos premis d’innovació educativa, no dona cap fórmula màgica, però sí un punt de partida interessant: «Els joves han de viure d’una manera integrada la seua relació amb els mitjans digitals. Han de prendre contacte amb ells de la mateixa manera que ho fan amb la bici, els jocs de rol o la cuina, i en aquests casos ho fan de manera tutelada per part dels pares i mares, doncs amb el mòbil, igual». En aquest sentit, els sistemes de control parental poden ser útils, però l’autor de la novel·la assegura que la clau està en l’educació, «és imprescindible educar en la responsabilitat». Així, és contundent quan exposa que «si posem sistemes de control, hem de comptar amb la voluntat del jove, ha de ser ell o ella qui busque ajuda i l’accepte. Si ho imposem, desenvoluparem la seua astúcia per a saltar-se’l i correm el perill d’educar en la hipocresia i la mentida i no en la responsabilitat i l’assumpció dels actes propis».

Normes sí, prohibició total no


Enric Senabre ens conta una història de ficció, però tan real que els lectors –joves, però també pares i mares, docents, etc.− s’identificaran de seguida amb situacions i personatges. A l’institut d’Atena −protagonista que l’autor recupera del seu llibre El viatge d’Atena− està prohibit el mòbil fins que Roser, la professora de llengua, els demana que el porten a classe. Davant l’estupefacció de l’alumnat, els diu que «l’aparell que porteu a la butxaca tots els dies i que feu servir per a bromejar, quedar
o contar-vos coses també el podeu usar per a aprendre». Sens dubte, és una frase que podria haver pronunciat l’autor del llibre, per a qui «prohibir el mòbil de manera taxativa no té sentit, perquè no ajuda a responsabilitzar en el seu ús, sinó que el converteix en una eina opaca a l’educació ». De fet, explica que a classe ha fet servir amb bon resultat Facebook, Twitter, Snapchat i Instagram amb l’objectiu de fomentar la reflexió moral i personal. A més, assegura que el seu no és un cas aïllat: «Conec professorat que ho fa de manera molt creativa i innovadora, utilitzant els recursos digitals per a ensenyar a llegir, a escriure i orientar-se, per exemple, com fa la Valencianada».

Una perspectiva no alarmista


La trama principal de L’infinit a les teues mans està lligada a un cas de ciberassetjament. Un dia, després de pujar una foto, Atena rep un comentari ofensiu. Pensa que és una cosa puntual i que bloquejant l’usuari «infinit05» ha posat fi al tema. Però està molt equivocada. Prompte tots els seus comptes seran envaïts per insults i grolleries de la mà d’aquest usuari desconegut. Sens dubte, és una situació ben temuda per molts pares i mares d’adolescents, però que Enric Senabre tracta sense dramatismes: «Sovint oblidem que aquestes situacions són excepcions, que la major part de l’ús del mòbil que fan els joves és alegre i enriquidor». No obstant això, «han de saber que pot passar i per això es fa necessari reflexionar amb ells sobre l’abast de la informació que publiquen i sobre com reaccionar».


A més, l’autor remarca que no s’ha de culpabilitzar la víctima, sinó que «cal un recolzament ferm i decidit, no oblidem que els culpables són els assetjadors, els violadors, els que ofenen... i hem de denunciar clarament i sense por aquestes situacions». Enric Senabre no ha volgut fomentar la por i per això amb el seu llibre mostra i fomenta els usos positius i, alhora, la reflexió crítica, per tal que si es dona el cas, «tinguem les eines personals més atentes per tal de detectar-lo i combatre’l».


Les xarxes, un reflex de la societat


Mentre Atena i els amics investiguen qui s’amaga darrere d’«infinit05», el lector va adonant-se que la tecnologia no és la responsable de problemes con el ciberassetjament, sinó que les arrels són molt més profundes. Senabre ens recorda que «el mitjà digital reprodueix els estereotips, tòpics i rols socials vigents» i, per tant, el ciberassetjament que pateix Atena seria impensable en una societat aliena al masclisme. Per això és important trobar el culpable d’un cas concret, però també anar més enllà: «La nostra societat continua discriminant les dones i considerant-les com un objecte sexual al servei de la satisfacció masculina, aquest és el problema a combatre, digitalment i analògica».


I, molt encertadament, la lectura de L’infinit a les teues mans ens recorda que és una responsabilitat compartida quan fins i tot la víctima i les amigues s’adonen en un moment donat que elles també reprodueixen rols sexistes: en la lletra d’una cançó, en una imatge compartida, en comentaris sobre les relacions afectives... «Allò important és ajudar les noves generacions a prendre consciència. Aquest és el primer pas cap al canvi», explica l’escriptor.


Una lectura per a compartir


Senabre ha bastit una novel·la juvenil que també llegiran molts adults perquè la generació actual de mares i pares (i també de docents) van créixer sense xarxes socials ni mòbil i sovint es troben desorientats. Per això l’autor defén que «és un bon llibre per a fer una lectura dialògica a l’aula o en família ». De fet, explica que «es pot treballar des d’àrees com la de llengua i la de reflexió ètica, però també és una novel·la amena que diverteix i, al mateix temps, ajuda a conéixer-se i créixer personalment». En aquest sentit, el llibre incorpora unes pàgines finals a mode de «xicotet assaig en forma de reflexions breus i clares que motiven l’anàlisi personal tant del que han llegit com de l’ús que fan del mòbil». Aquest és un altre dels ingredients que fan d’aquesta una lectura perfecta per als adolescents que comencen a fer servir el seu primer mòbil. Perquè tindre l’infinit a les mans implica una gran responsabilitat i quan els pares decidim que és el moment de fer el pas, hem d’ajudar-los amb totes les eines que tenim a l’abast. Com assegura Enric Senabre, és important acompanyar-los per tal que «tinguen clar allò que volen aconseguir, ja que pot convertir-se en realitat, per a bé i per a mal».