Les males dones

Rapades, vexades i humiliades. Era el destí que esperava a les recluses de la presó per a dones La Galera a finals del segle XIX La Galera, a La Corunya, va ser durant el final del segle XIX una de les presons de dones més importants. Farcida de dones privades de llibertat per l’únic delicte de voler ser propietàries del seu cos i de la seua vida.

Dones com Sisca, que treballa des dels 6 anys per ajudar a mantindre una família marcada per la mort i la desgràcia. Les males dones conta la seua història, i la de Concepción Arenal, visitadora de la presó, i Juana de Vega, escriptora, que alçaren la veu en favor de qui més les necessitava, de les desemparades, de les oblidades.

Una novel·la contra l’oblit, per recuperar la memòria de les excloses. Un llibre sobre la importància de la sororitat fins i tot en un moment on aquest concepte no era conegut.

«Amb l’insomni, es pregunta si tal vegada la mort de la filla no degué ser un càstig pels seus pecats. És deshonest, quedar-se prenyada abans de casar-se. I encara pitjor és quedar-s’hi i ni tan sols casar-se després, com havia fet la seva mare».

Marilar Aleixandre ha estat distingida amb el Premio Nacional de Narrativa 2022 per aquesta novel·la en la que ha volgut ser altaveu de les dones oblidades i marginades, amb una escriptura poètica i acurada i construïda amb riquesa de registres literaris. Ara, Bromera tradueix aquesta obra, intensa però necessària sobre la misogínia imperant.

Marilar Aleixandre i Les males dones en premsa.



Productes associats

Autoria: Marilar Aleixandre
Núm. col·lecció: 342
Edat: Des de 16 fins a 99 anys
Pàgines: 232
ISBN: 9788413584690
Format: 15 x 23 cm
Enquadernació: Rústica
Coberta: Marisa Maestre

Enviament gratuït a tota la península.
Temps estimat de lliurament: dos dies laborables.

Consulta ací la política de compra

Marilar Aleixandre

Marilar Aleixandre (Madrid, 1947) és una escriptora i traductora que utilitza majoritàriament la llengua gallega. És biòloga i catedràtica a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des del 2017 forma part de la Reial Acadèmia Gallega. Ha destacat especialment en el terreny de la literatura per a infants i joves. Carrer del carbó, Teoría do caos, A expedición do Pacífico i A filla do Minotauro són les seues novel·les més conegudes.