Una obra que aborda la variació morfològica dels verbs des d’una perspectiva nova, més acord amb la lingüística contemporània: una perspectiva superadora de la rígida i esquemàtica visió normativista, que es limita a destriar les formes verbals entre correctes i incorrectes. Aquesta simplificadora dicotomia, sovint, encara s’interpreta més reduccionistament, arribant a considerar qualsevol forma verbal no estàndard com qualsevol barbarisme de nou encuny, i aplicant, consegüentment, desqualificacions lapidàries a formes genuïnes de gran extensió i de llarga tradició, i a vegades fins i tot amb un considerable conreu literari.
Josep Lacreu (Burjassot, 1956) és lingüista i lexicògraf. Va treballar de professor a la Universitat de València i va exercir de cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció (SALT) de la Generalitat Valenciana, on va iniciar els treballs de desenvolupament del programari de traducció SALT. Des del 2007, és cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. El seu treball ha sigut reconegut amb guardons com el Premi a la Contribució a la Normalització Lingüística del Valencià pel llibre Diccionari bàsic d'ús del valencià, entre altres.
