XXXII Premi Blai Bellver de Narrativa

Premi Blai Bellver de Narrativa

Obra guanyadora

Primavera encesa

Vicent Borràs

L'autor

Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és un representant significatiu de la narrativa valenciana actual. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i professor de Llengua i Literatura en un institut de Secundària i Batxillerat. Ha rebut diversos premis, com el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil amb Els silencis de Marc i el Premi Constantí Llombart de Narrativa amb Lennon i Anna. En Bromera cal destacar també els títols Notes finals, L’últim tren iSubsòl, un recull de relats en què ha participat juntament amb altres autors sota el pseudònim d'Unai Siset.

L'obra

Aquest títol ens presenta un mosaic de personatges, víctimes i botxins del temps i les circumstàncies d’allò que s’ha denominat la crisi i, que en major o en menor grau, es veuen involucrats en els esdeveniments dels dies àlgids de la «primavera valenciana». L’obra ofereix una representativa galeria d’ambients i de personatges atrapats en uns moments definitius de les seues existències. L’amor, la lluita, la xenofòbia, la repressió, la por i la rebel·lia es donen cita en els dies de febrer del 2012 en què la primavera es va encendre i es va anticipar a la ciutat de València.

Declaracions de Vicent Borràs

Guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Xàtiva, el Blai Bellver, és per a mi un enorme motiu d’alegria, perquè, a més del que suposa de reconeixement a la faena acabada, significa unir al meu nom el de Xàtiva. Per a molts valencians Xàtiva és també la nostra capital moral, la que guarda la memòria de quin ha estat el nostre passat en gairebé totes les dimensions humanes i històriques. Precisament a Xàtiva fa ara tres segles es van viure uns episodis que encara recordem.

Hi ha ocasions en què, com ha deixat escrit Miquel Martí i Pol, «públicament ens compromet la vida», i, aleshores, estem cridats a donar testimoni i no ens podem posar de perfil.

Alguna cosa falla en una societat quan la força de l’estat, la força del poder, s’exerceix contra la seua pròpia joventut. La novel·la no donarà respostes, no ho pot ni ho ha de fer, simplement mostrarà uns episodis observats des d’una particular visió.

Amb Primavera encesa, escrita també amb el cor i el fetge, he volgut deixar testimoni d’aquells (i d’aquests) dies que vam viure tan a prop com a ciutadans i, en el meu cas, també com a professor i com a pare.