XXXI Premi Ibn Hazm

Obra guanyadora

La llum garbellada

Josep Maria Balbastre

Descarrega la imatge ací

L'autor

Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) és professor tot i que ha treballat com a tècnic de promoció lingüística al DOGV i a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana. Actualment es dedica a la docència en un institut de Secundària. La seua vida literària s’inicià l’any 2004 amb el Premi Francesc Bru. El 2006 obtingué el Premi Antoni Ferrer i el 2007, el Premi Manuel Rodríguez Martínez amb el poemari Gradual, obra distingida també amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2009. Aquell mateix any va guanyar el Certamen Nacional de Poesia Maxi Banegas. Ha participat en els volums col·lectius Ponts de Paraules i Totes les baranes dels teus dits. Una petita mostra de la seua obra ha estat traduïda al castellà per Los Poetas del 5 Editora (Santiago de Chile, 2011) i la revista digital brasilera Zunai.com prepara la traducció al portugués d’una altra selecció dels seus poemes. Forma part del col·lectiu Saforíssims, SL, i manté amb penes i treballs el blog lletrA nuA.

L'obra

ANTIQUÍSSIM BATEIG
Una aigua famolenca
quan les túniques flonges
arrambades a l’angle més fosc del tepidari
i reflexos dansaires engolien
la nostra ciutadania, talment
un úter, i la cúpula de pedra
i els mosaics relliscosos.

Si n’haguérem de fer abstracció
diríem les inexistents reserves
ètiques, però la veracitat
del relat històric estipulava
la nuesa nostra i dels fills,
el líquid que triomfava baptismal,
les proporcions de despull
que el vidre de l’aigua tallava.

En emergir, als ulls dúiem llesques de llum.

Declaracions de Josep Balbastre

«El poemari La llum garbellada és una aproximació poètica al cos humà, no amb una actitud descriptiva, sinó més bé vivencial i valorativa. El cos només pot ser viscut i valorat positivament des de la serenitat d’una nuesa que s’allunya tant de la negativitat de la història moral com de la fixació malaltissa de l’actual culte a la imatge. En oposició al maltractament a què ha estat sotmés el cos des d’ambdós posicionaments, he intentat proposar una mirada amorosa que el recupere per a la persona. El títol suggereix el procés, complex i sovint dolorós, d’eliminar els pòsits culturals i els sentiments apresos al llarg de la vida que impossibiliten al cos relluir amb la bellesa i bondat naturals que té per se.»