XXXI Premi Blai Bellver de Narrativa

Obra guanyadora

Mirau aquesta dona

Esperança Camps

Descarrega la imatge ací

L'autora

Esperança Camps (Ciutadella de Menorca, 1964) fa més de vint anys que viu a València, on treballa de periodista. Com a narradora, ha publicat tres novel·les a Edicions Bromera: Enllà de la mar, Premi Joanot Martorell 2003 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; Quan la lluna escampa els morts, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2004, i Eclipsi, Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés 2006. Amb El cos deshabitat, va guanyar el Premi el Lector de l’Odissea 2008. També cultiva la narrativa breu i ha publicat diversos relats en volums individuals o col·lectius. L’experiència més recent en aquest darrer gènere és la del col·lectiu Unai Siset, del qual forma part i que ha publicat el llibre de relats Subsòl (Bromera, 2010).

L'obra

Aquesta és la història de Cristina, una jove exdrogoaddicta i exprostituta que intenta refer-se d’aquests problemes a través de l’escriptura. Així, fuig de la ciutat per recloure’s en un alberg de muntanya amb una beca de creació per a escriure una novel·la. El dietari de Cristina i els diferents fragments de la novel·la que escriu s’entrecreuen en el text. Així, el lector coneix tot allò que acompanya a la protagonista: els seus records més o menys recents, i els personatges que es troba al refugi, a més de la història que escriu Cristina, una novel·la negra protagonitzada per Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària.

Declaracions d'Esperança Camps

«Tinc un sentiment profund d’agraïment cap al jurat que ha elegit aquesta obra entre totes les presentades al premi. També estic contenta de tornar a publicar amb la gent de Bromera, ara que celebren els 25 anys des de la fundació de l’editorial. I encara més, també em fa il·lusió guanyar el Premi Blai Bellver quan a Xàtiva celebren els 200 anys de la restitució d’aquest nom a la ciutat. I encara una altra, Blai Bellver, la figura de Blai Bellver, que dóna nom al premi. Impressor, periodista i fundador de diversos periòdics, a banda d’agitador cultural. En aquesta època tan convulsa en els mitjans de comunicació, i de tants canvis, quan sembla que l’era Guttenberg trontolla, una periodista com jo no pot estar més que agraïda per rebre un premi literari que honora la seua figura.»

«Escric perquè m’agrada molt i perquè em divertisc. En el cas d’aquesta obra, he de dir que ha tingut un procés d’elaboració molt lent i durador perquè dins la mateixa novel·la he incorporat més d’una veu narrativa i més d’un gènere. D’una banda, el dietarisme, que m’agrada molt com a lectora, i de l’altra, hi ha un intent de novel·la negra, o novel·la de successos, o novel·la de lladres i serenos, que també m’atrau molt com a lectora. Aconseguir integrar les dues històries ha estat un repte. I això és el que m’agrada d’escriure, plantejar-me un nou repte quan encete una nova novel·la.»