XXVIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

El protagonista de Amics per sempre és un home normal i corrent que es veu immers en el conflicte bèl·lic iugoslau del 1991 quasi per atzar. Enmig d’aquesta guerra horrorosa, experimentarà el mal i serà reduït a la condició de gos per un general paramilitar serbi i la seua dona. Només la sort el salva de morir en un bombardeig. Quan torna a casa, a la Barcelona preolímpica, trenca amb tot el seu món anterior i s’aïlla.

Al seu voltant, l’eufòria dels conciutadans contrasta amb la crisi personal que pateix, ja que es troba quasi en estat de xoc, alienat, buit moralment. Però la lluita per la supervivència el porta a l’acceptació, gairebé esquizofrènica, de la realitat del món actual, hipòcrita i amb poques ganes d’enfrontar-se als problemes reals. En aquesta evolució tenen molt a veure dues xiques, també sense futur com ell, amb qui es troba per casualitat i amb qui manté una relació sense prejudicis que l’empentarà a reprendre el pols a la vida.

Amics per sempre reflexiona sobre la hipocresia que representa la celebració dels Jocs Olímpics quan pràcticament al costat la gent es matava d’una manera tan atroç. La novel·la és, doncs, una denúncia de la passivitat dels governs i de les institucions internacionals davant de la guerra de l’antiga Iugoslàvia i, per extensió, de qualsevol guerra.

Declaracions de l'autor

«El tema de la guerra dels Balcans, una guerra tan inesperadament cruel, serveix per a tractar qüestions com ara la hipocresia de les institucions i les ganes de no deixar que una cosa bruta, una guerra, impedís l’èxit dels “millors Jocs de la història”».
«La novel·la també és una altra història dels Jocs Olímpics de Barcelona, en el seu vint-i-cinquè aniversari. Hi són omnipresents i serveixen de teló de fons d’aquella gran il·lusió col·lectiva que van significar per a la ciutat sense oblidar que el desig de dur-los a terme de la millor manera va implicar bandejar el drama iugoslau. La novel·la es presenta com una mena de diari personal de les peripècies d’aquest supervivent de la guerra, que inclouen la relació sentimental amb dues noies. Aquesta relació lliure el fa tocar de peus a terra i el fa adonar-se de la seva derrota: davant la realitat del món només la sortida personal, el cercle íntim, lluny de les grans paraules, dels grans discursos, pot permetre viure sense tornar-se boig».

«La novel·la situa el lector occidental davant les seves grans contradiccions: ser solidari i alhora no tacar-se les mans. De fet, la història narrada serviria eficaçment per a denunciar en l’actualitat el mateix, referint-nos, per exemple, a la crisi dels refugiats, dels emigrants. La vergonya que hauria de caure sobre els governs europeus per la manera de tractar-la, topa amb el distanciament i, gairebé la indiferència, d’una gran part de la població».